30 = Joan Deulofeu i Arquer l´autor del Aeri del Port de Barcelona.

A la dècada del 1965 i passejant per la Barceloneta, en vareig fixar en la Torre del Aeri del Moll de Barcelona, quelcom que fins llavors mai me havia cridat l´atenció.

La tafaneria per saber la seva historia en va portar al nostre conciutadà, l´enginyer en Joan

Deulofeu i Arquer, aquest enginyer badaloní, va néixer al desembre de 1899, com a tercer fill d´una família, en que finalment en foren onze els germans.

Va estudiar amb el Germans Maristes del c/. del Temple, com normal a l´època per les cursar el Peritatge a l´Escola Industrial de Terrassa i seguidament va cursar els estudis universitaris i va estar Llicenciat al 1921.

Ràpidament va començar a treballar i desembagular els seus coneixements a l´empresa “Torres Herreria y Construcciones “ una de les millors empreses del ferro a Catalunya.

Amb un equip de 4 auxiliars va realitzar el projecta i planells del Mercat Central de València, el garatge de Monestir de Montserrat, l´estructura metal-lica per l´edifici de Telefònica ( va ser la primera de la Península ) l´edifici “ El Fènix Espanyol “

                                Marquesina de l´estació de Portbou al 1930               FERROPEDIA

Durant el 1929 va sorgir el reconeixement a la seva vàlua, al ser escollit per realitzar el Projecta i Direcció de la Marquesina de l´Estació de Portbou,on també hi participava l´equip

de l´enginyer francès en Gustavo Eiffel. Aquesta marquesina de ferro i vidre situada al pas fronterer entre Espanya i França es va construir per substituir l´existent des de 1870.

El 4 d´abril de 1929, va rebre la carta conforme estava proposat per confeccionar els planos
nos i dirigir les obres de construcció del "Transbordador Aeri del Port de Barcelona ",de uns 1300 metres de llargària des de la  Barceloneta fins els  jardins de  Montjuïc, creuant tota la dàrsena del moll de Barcelona i superant un desnivell de uns 86 metres.

A fi de dedicar tota l´atenció al nou projecta, en Joan va decidir abandonar el seu càrrec a   " Torres Herrerias " i concertar tots els esforços a la realització del Transbordador Aeri.

El motiu era que aprofitant la celebració de l´Exposició Universal de Barcelona durant aquell 1929, es podria posar en funcionament un transport aeri per cable sobre el moll de la ciutat, encara que realment els treballs d´execució No varen finalitzar fins a mitjans del 1931, data que va començar a funcionar el Transbordador.

Consta de dues grans torres d´estructura totalment metàl·lica, la Torre de Sant Sebastià de 80 mts. amb  tres  creus de tirants i una plataforma que alberga un restaurant i l´estació per les cabines, en quant a la Torre de Jaume I de 107 mts. i considerada de les altes del mon en aquella època,disposa de dues plataformes a diferent altura i amb la mateixa activitat de restauració la mes baixa i per les cabines la superior.

Finalment  una  plataforma  recolzada  totalment amb la muntanya de Montjuïc, es l´estació 
motora i esta situada a 56 mts. sobre el nivell del mar.

Durant la guerra civil el transbordador va ser tancat, els cables retirats i les torres es van convertir en un lloc estrategig per la defensa del port de la ciutat.

                   

                                 Vista general del Aeri des de Miramar al 1932           foto Telefèrics 

A partir del 1958 la " Societat Telefericos de Barcelona ",es fa càrrec de les instal·lacions i després del seu condicionament i restauració, el 20 de maig  de 1963 es torna a posar en marxa el Telefèric amb un servei similar a la del 1931.

En Joan Deulofeu edemes de ser un excel·lent enginyer, també era un bon polític com va demostrar encapçalant i guanyant a candidatura d´Esquerra Republicana en les eleccions de 1934, va ser alcalde Badalona uns vuit mesos, arran dels fets del mes d´octubre, quant

va ser empresonat i deportat al vaixell Uruguai, asclat al port de Barcelona junt  amb tot el govern de la Generalitat, fins i tot el president Lluis Companys havia va proclamar l´Estat Català de la República Federal Espanyola. Per malaltia va ser posat en llibertat 3 mesos després de la detenció .

Amb el triomf del Front Popular en les eleccions del febrer de 1936, en varen ser restablerts i restituïts tots els càrrecs que ocupaven abans del seu empresonament. 
Malauradament la tuberculosis que li havien detectat durant el seu empresonament, no li va permetre tornar al càrrec de Batlle i que va deixar voluntàriament. Va ser substituït per en Frederic Xifre, un alcalde ignominiosament afusellat per el govern i/o dictadura de Franco.

Curiosament com alcalde de  Badalona, havia nomenat secretari especial a  l´Andreu  Nin, que abans havia estat el secretari personal de Lev Trotski i també fundador del P.O.U.M.

Durant la guerra civil de 1936 / 1939, va col-laborar amb un càrrec rellevant a la Comissió ´ 
" Industries de Guerra ", amb la derrota de la República es va exiliar a França poc temps, motivat per l´abans progressiu del feixisme a tota Europa 

Com altres catalans i acompanyat amb la seva esposa, va marxar en  direcció a  Colòmbia, i es va establir a Bagotà i llavors va començar de nou i amb noves feines, professor naval, etc..etc... fins aconseguir ser anomenat cap del departament tècnic de la fabrica “ Talleres Centrales “ una de les mes importants empreses metal·lúrgiques de Colòmbia.

Desgraciadament en un tragit accident d´aviació, ocorregut el 16 d´agost de 1949 en aquell, pais i varen morir-hi el jove matrimoni badaloní de Joan Deulofeu i la seva esposa.