Francesc Farreras i Durant President del Parlament al exili
En Francesc Ferrer i Duran ( Manresa (1900 – Cuernavaca a Mèxic 1985) va estudiar enginyeria agrònoma, però s'inicià en el periodisme local a Pla de Bages i El Dia junt al setmanari "Política" de Manresa, dels quals en serà més tard director.
Alhora, va ser fundador la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà.
El 1931 fou elegit diputat per Manresa a la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya i més tard del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Va ser nomenat primer secretari i després director general de la Conselleria d´ Agricultura de 1931 al 1933. També fou secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial i president de la comissió de pressupostos del Parlament.
En esclatar la guerra civil espanyola, actuà al front d'Aragó i, durant el conflicte, fou delegat del govern català a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya, entitat que exercia les funcions de banc de la Generalitat. Es va exiliar a Mèxic , on treballà en el sector farmacèutic i fou president de la secció de metalls de la Cambra Nacional de la Indústria de Transformació.
Alhora, fou membre actiu de l'Orfeó Català de Mèxic, on hi reorganitzà la biblioteca, president de la coral i vicepresident de l'Institut Català de Cultura i també va fundar les Monografies Bages d'història.
Durant el 1954 es va realitzar a l’Ambaixada d'Espanya a Mèxic, habilitada com a territori català al exili, per sengles decrets del Govern de la República i de la Generalitat de Catalunya, en aquella sessió fou nomenat president de la Generalitat de Catalunya a Josep Tarradellas i Joan, President del Parlament de Catalunya a Ventura Gasol i Rovira que va renunciar i automàticament i va ser elegit el vicepresident en Francesc Farreras i Duran com a President del Parlament de Catalunya a l’exili, càrrec que va mantenir i honorar durant 26 anys. Malgrat que va tenir l’oportunitat, mai va tornar a Catalunya. Considerava vigent l’Estatut de 1932 i, tot que col•laborava amb el president Tarradellas fidelment.
Quant es va restablir provisionalment la Generalitat al 1977 amb President i Govern, però sense Parlament, va considerar que no era suficient i no va acceptar tornar al costat de Josep Tarradellas.
Va dimitir de la presidència quant va quedar constituït el nou Parlament, desprès de les eleccions autonòmiques de 1980. les primeres des de la mort del general Franco, Llavors el President Francesc Farreras va escriure una carta en que renunciava al càrrec i passava el relleu al nou President del Parlament ( abans de saber qui seria l’elegit ) i
donava suport a la Generalitat restablerta, i ho feia “ amb l´ esperança que puguin emprendre la labor de presentar al món una Catalunya Estat “ continuava “ Creiem que les moltes institucions que ara començant faran la labor que calgui per a demostrar que mereixen ésser un poble lliure i que la Generalitat és la única representacio de Catalunya. Aquesta carta del expresident del Parlament en Francesc Farreras i Duran, una petita part de la qual hem transcrit, s´ han passat tots els presidents del Parlament de Catalunya des de 1980, esdevenien com un ritual de traspàs de poders d’aquesta institució com un símbol de la seva continuïtat històrica.
Una esperança i una fe que continua actualment vigent i ara, que fa 32 anys de la seva mort, La seva carta esdevé el repte als catalans per poder enllacar la recuperació de les llibertats democra- tiques d’autogovern amb la legalitat republicana.
Un agraïment a les dades de Marcel Mateu, Professor de Dret Constitucional