La Riera de Canyet en el sector de Bufalà.

L´antic camí de Pomar o camí dels Contrabandistes, era la línia imaginaria que separava la Badalona pagesa de la Badalona industrial, aquell vell camí es avui l´autoestopista B 20. 

A partir de 1924, es va començar a urbanitzar des del camí de Pomar cap a Dalt la Vila i tots els conreus, les masies i les parcel-les que fins llavors havien estat considerades del barri de Canyet, pesaren a formar part del barri amb nom de la Masia de Can Bufalà. 

Tres anys desprès, també es va començar la planificació del sector del Turo d´en Roses, coincidint els dos sectors en l´urbanització dels carrers a partir del 1927 i també amb els dos costats de la  riera, una expansió que actualment encara no està totalment resolta.

Les cases construïdes en aquells anys, eren de planta baixa i pis, encara avui a la riera en resten de l´època, a totes elles el raser de la planta baixa, està aixecat mes d’un metre del nivell actual de la riera, aquesta diferencia d´alçària era necessària per evitar l´inundació del rierol, quant l´aigua baixava impetuosa des de la muntanya fins al mar, varies vegades a l’any per aquella llera. Durant les pluges s´utilitzaven uns taulons o passeres de fusta que servien per travessar la riera d´un costat al altre durant les riuades, a partir del cobriment del rierol s´acabat el problema i valgui la redundància “ es aigua passada “

El Foment de la Propietat al 1916, tenia l´intenció de construir unes cases de tipus econo-mic amb una certa qualitat, per aquest motiu va prendre la decisió de realitzar 2 cases de mostra, que foren construïdes als nº 573 i 575 de la Riera, a remarcar que a les façanes i destacava un tractament d´estil Secessionista Vienès mol actual en aquells moments. 

El concepte no va quallar i l´iniciativa va morir abans de ser una realitat, i mai es conegué la serva acceptació publica. Malauradament aquestes cases foren enderrocades al 1985 i en el seu lloc, es va construir un anònim bloc de varies plantes de pisos. 

Les antigues naus de la fabrica de Can Gussi,continuen con una Residencia per persones de la 3ª edat des d`el 1912, a remarcar la darrera reforma del 1990 amb una millora total a tots els serveis de la Residencia Roca i Pi. 

Després de l´expropiació i enderroc del Convent del Pares Agustins i de la masia de Can Gual, tots aquests terrenys pesaren a propietat municipal i seguidament foren parcel·lats i urbanitzats amb carrers i places, entre elles el Parc municipal dedicat al pintor badaloní en Joaquim Torrents i Lladó en el terreny amb façana a la Avinguda. de Martí i Pujol, es un parc de 0, 81 ha. està enjardinat i disposa d´un arbrat formant per Pins, Roures, també Palmeres i diversos arbustos tradicionals a la zona, va ser inaugurat al 1999 i es molt utilitzat per el veïnat de Bufalà.

També a la mateixa Avinguda existeix del Parc de Can Barriga, creat  als anys de 1998 com a prova pilot,per d'utilització de les aigües freàtiques del sector i destinades al reg dels terrenys del Parc i a les també Escoles situades al seu costat 
 El veïnat de Can Marot, es el grup de vivendes situat entre el Parc i l´autopista C-31, totes de planta baixa i pis, i amb un dels possibles badius mes llargs de la ciutat,que van des de la riera fins al final del pati, en que salvant un el desnivell es de uns 15 metres d;altura, amb llinda amb el carrer Tànger, durant els anys de la guerra civil, aquests veïns es varen construir uns refugis per protegir-se dels bombardejos aeris.
Altres veïns de la riera, durant aquest període aprofitaven l'entada a la canalització de les aigües  pluvials, realitzada durant el 1925 com a recer de les incursions aèries. La entrada era de grans dimensions, a fi d´accedir-hi els carros per retirar la sorra, que arrastraven els aiguats des de la muntanyà, estava situada enfront de la masia Ca l´Andal i desapareguda al realitzar el cobriment total de la riera .

Aquesta  barriada  ha  estat sempre un barri treballador i sense industries remarcables, amb les excepcions de la fabrica de ceràmica refractaris “ Can Vitriolo” a la Riera de Canyet segons el  planell de Jaume Sola del any de 1878, la fabrica textil de seda i coto d´un litúrgic de Can Gussi (1899 /1912) que es avui la Fundació Roca i Pi, uns tallers dedicats a la mecanització de peces per cotxes (1935 /1940) situats en el triangle dels carres de Jaume Passerell i el de Nova Cançó i que a partir del 1940 es va transformar en la empresa Pedrós y Soler, dedicada a la fabricació de fogons i estufes de petroli “ Focus “ i també avui desapareguda. .
A principis del 1945, es va posar en marxa Can Churruca dedicada per la fabricació de refractaris d´argila, per la protecció i manteniment del calor en els forns, va ser la pionera  d’aquest tipus de material refractari a tota la península, estava situada al c/ Independència  cantonada amb Baldomer Galofre i durant la dècada de 1975, es va traslladar fora de Badalona. Desconeixem si podia existir algun tipus de la relació o coexistencia entre Can Vitriolo del any 1878 i Can Churruca del 1945, unes empreses que varen dedicar-se al mateix producte, amb 69 de diferencia.  
La construcció del pas elevat de l´autopista B-20, va crear una línia imaginaria que separa el barris de Bufalà amb Coll i Pujol i també amb Dalt la Vila.