Recordar
a Frederic Xifre i Masferrer, un conciutadà de finals del segle XIX
que va ser ignominiosament afusellat abans d'arribar a complir els 55
anys i al que les persones que
que
i’ havien tractat el recordaven com un home bo, treballador,
afable i bonhomiós, mol preocupat per aconseguir unes millores
generals dins d´un republicanisme d´esquerres.
Aquest
badaloní nat al 1885 a Sant Andreu del Palomar i veí del c/.de Sant
Isidre nº 41, era el director de la fabrica de postissos de
perruqueria El Pel “ del c/.d´Eduard Maristany al costat de l'Anís
Diana, una empresa que rondava els 70 treballadors i n'era propietari
amb el seu germà Manel Xifre i un altre badaloní en Francesc
Estruc.
Les
seves ideàs liberals el porten a ser regidor a partir de 1917.......
El
definiríem com un membre de la burgesia liberal amb bones inquietuds
polítiques, que al 1917 va ser escollit regidor
formant part de la Coalició política, entre l´Unió Federal
Nacionalista Catalana en que militava i el Partit Republicà Radical.
Poc
temps després, en Frederic Xifre en protesta per l´actuació de les
forces de ordre pu-blic contra els vaguistes de la Casa Cros, que
concentrats a la Plaça de la Vila el dia 26 d'agost de 1918 varen
ser carregats repressivament per la Guàrdia Civil, amb el resultar
de 4 treballadors morts i diversos ferits.
L´alcalde
i i tots els regidors, varen deixar d´assistir a l´Ajuntament a
partir de llavors, com
una
mesura de pressió per demanar responsabilitats governamentals i
aquestes mai foren aconseguides ni tan sols esmentades en cap moment.
Els
regidors pertanyen a la Lliga Regionalista i també els Carlins,
varen trencar l´acord de mesos abans i es varen reintegrar al
consistori, on també els varen acompanyar els del Partit Republicà
Radical, sols els regidors de l´Unió Federal Nacionalista Catalana
varen continuara la mesura de protesta adoptada i no es reintegraren
al municipi, durant la reste de legislatura pendent per la que havien
estat escollits.
Duran
1918 augmenta inestabilitat, apareix el pistolerisme i s´inicia la
decadència.
Paral·lelament
als fets que intervingué en Frederic Xifre, en aquells temps tan
convulsos succeïren altres fets, que esmentarem breument amb les
seves dates corresponents.
S´havia
acabat la 1ª guerra mundial que havia trasbalsat Europa i, que duran
1914 a 1918 havia
comportat
una
bona pujança econòmica al nostre país, graciàs a les exportacions
fetes i que en contrapartida, havia increment els preus i frenat les
inversions necessàries.
Tots
aquells aconteximents feren aflorar la crisis d´aquell sistema
polític i del govern de la Restauració, agreujat per la manca de
solucions per resoldre la vaga general del estiu de 1917, en que
finalment va ser necessari sospedre les garanties constitucionals..
Prieto,
i en la formació del nou govern va posar-hi al català Francesc
Cambó
La
Dictadura de Primo de Rivera de 1923 i fins el 1930
El
cop d´estat i la posterior Dictadura del General Primo de Rivera,
que des de setembre de 1923 va entrar en vigor a tota Espanya, i que
a Catalunya li comportaria molta mes inestabilitat per la gran
repressió que contra el fet català exercia la Dictadura del
General.
El
seu lema de “ Pàtria, Religió i Monarquia “ era garantir
l'ordre public amb autoritat i una disciplina militar, va prohibir
els Sindicats i les Vages a tot el país i, també volia acabar amb
el sistema parlamentari que tatxava d´immoral i corrupte. Arri van a
concentrar a les seves mans tots els poders, l´ejectiu, el judicial
i també el legislatiu.
La
Sanjuanada o l'intent de cop d´estat del 24 de Juny de 1926
L´intent
de Cop d´Estat a Madrid del 24 de juny de 1926, conegut per la
Sanjuanada, va ser avortada degut a que el rei Alfons XIII n'estava
al corrent i la coneixia, perquè alguns dels conjurats havien
contactat amb persones propers al monarca.
Fins
i tot el general Aguilera havia informat a la reina Maria Cristina
d´Habsburg i el rei Alfons XIII va apostar per Primo de Rivera, que
li semblava més segur i mol més còmode, la solució avisar al
general i seguir mantenint la Dictadura amb un govern estable i mes o
menys al seu favor.
La
Dictablanda del General Berenguer en el 1930.
El
rei Alfons XIII en vista del enrariment que travessava el país, va
forçar la dimissió del general Primo de Rivera al gener de 1930 i
va nombrar al Cap de la Casa Militar, el general Dàmaso Berenguer
com a Cap del nou Govern ( del que seria conegut com la Dictablanda )
les primeres promeses foren una amnistia general i la reincorporació
al exercit si o sol·licitaven dels militars de la Sanjuanada i
properes eleccions generals.
La
sublevació republicana del 12 de desembre de 1930 a Jaca.
L´amnistia
militar i la reincorporació al exercit del fins llavors empresonat
al castell militar de Montjuïc, el capita Fermin Galan des de els
fets de la Sanjuanada, eren coincidents amb moltes coses amb el
també capita Garcia Hernández destinat en aquella guarnició,
principalment per les idees republicanes i la reforma general
necessària en el exercit.
La
revolta de la guarnició de Jaca en la matinada del 12 de desembre de
1930, començà sota les ordres dels capitans Fermin Galan i
Garcia Hernández i els oficials Sediles Moren Moreno, Salinas,
Galloi i diversos paisans locals afins al moviment republicà.
Mentrestant
una funcionaria telegrafista de Jaca, avisa a la Capitania Militar
per avisar del
alçament
de les tropes i aquestes es disposen a tallar l´abans des de els
turons de Cillas.
Disposen
un desplegament de tropes i quant arriba la columna procedent de
Jaca, inicien un intents combat que no triga a provocar la desbandada
i el desordre dels revoltats.
El
capita Fermin Galan, desconcertat davant la imprevista presència de
tropes governa-mentals, va romandre dempeus enmig del foc creuat,
fins que uns oficials el pugen en un cotxe. Recorreguts
uns quilòmetres, Galan recobra l'ànim i ordena aturar el vehicle a
la vora de Biscarrués,
fins a on es dirigeix a peu en companyia de dos oficials més i es
lliura a l'alcalde del poble, com a única autoritat present. Avisada
la Guàrdia Civil es fa càrrec dels tres presoners, conduint-los
fins al Govern Militar d'Osca junt amb altres detinguts en la mateixa
dependència militar,on, durant la nit del dia 13 i la matinada del
dia 14, son jutjats en un Consell de Guerra sumaríssim i condensats
a mor.
El
14 de desembre, a pesar de ser diumenge, els condemnats foren
afusellats al costat de les tàpies del polvorí de Fornillos, a dos
quilòmetres d'Osca. El capita Garcia Hernández va acceptar els
auxilis espirituals i el capita Fermin Galan va ser qui va donar
l'ordre de disparar a l'escamot d'execució, amb el crit de "Visca
la República!".
La
fundació de Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931.
Durant
els dies 17-18 -19 de març, es celebrà al barri de Sans una
Conferencia d´ Esque-rres amb l´idea se unificar criteris i fundar
un sol partit polític, i que aglutini la personalitat nacional
catalana amb l´unió de l´Estat Català de Francesc Macià, el
Partit Republicà de Lluís Companys i el grup de L'Opinió de Joan
Lluní i també les diverses agrupacions de tot el país. Amb
intenció de
reconèixer la nostre personalitat catalana, estructurar un pro-
grama social de llibertat sindical, el dret de vaga i la defensa d'un
salari mínim, la jornada màxima de vuit hores, vacances
obligatòries, assegurances al treball, jubilació obrera i les
escoles de treball. Va ser escollit en Francesc Macià i Llussá com
a President del Partit de
l´Esquerra
Republicana de Catalunya entre els seus militants locals en Frederic
Xifre
Eleccions
del 12 d´abril de 1931.
Arriba
el moment de poder conèixer el resultat de les eleccions municipals
que son mes
un plebiscit d´acceptació o No acceptació de la Monarquia d´Alfons
XIII al país.
A
tot Espanya guanyaren les esquerres i els resultats del 12 d'abril
mostraren que a les ciutats més importants del país, s'havien
pronunciat a favor de la República i a Catalunya en valiment de
l´Esquerra Republicana un
partit creat tres mesos abans amb la fusió dels tres grups
d´esquerres, la petita
burgesia i la majoria dels treballadors havien votat a favor de la
República i les
llibertats
públiques i
sindicals.
Proclamació
de la 2ª República Espanyola el 14 d´abril de 1931.
La
Republicà es va proclamar el 14 d´abril de 1931 a tota Espanya, a
Barcelona existeix una petita contradicció per el fet que després
que Lluís Companys hagues proclamat la Republicà Espanyola des de
el balco de l'ajuntament i, que una hora i mitja mes tard en Francesc
Macià i també des de la balconada municipal proclames “ L´Estat
Català, que
amb
tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques
Ibèriques”
A
mitja tarde i de nou en a Francesc Macià, des de el balcó de la
Diputació, confirmava que havia pres posició del Govern de
Catalunya i novament a ultima hora de la tarde el president Macià va
redactar un tercer comunicat, criem que tot això era per constatar
els acords signats el 17 d´agost de1930, dins del Pacte de Sant
Sebastià i reconeguen
la personalitat política de Catalunya i autoritzaren l’elaboració
d’un estatut d´autono-mia que, plebiscitat pel poble català,
seria aprovat per les corts constituents.
Seguidament
a Madrid es nomena un govern provisional, pendent de l´aprovació
per les Corts Constituents del primer Govern
de la Republicà, el dia 15 de desembre de 1931.
La
proclamació de la “ Republicà Catalana “ diferenciada de la
Republicà Espanyola que havia pronunciat “ l´Avi “, des de el
primer moment, era el problema mes urgent a resoldre i diversos
ministres del Govern Provisional es desplaçaren a Barcelona per
convèncer al
President
Masia, que abandones aquella idea i adoptes l´Estatut d´Autonomia
previst,que va ser refrendat el 9 de setembre de 1932 per les Corts
Espanyoles.
Mentrestant
el nostre conciutadà seguia col·laborant amb la direcció de la
seva empresa i continuava la seva tasca de militant
actiu, en aquella nova etapa
d’obertura política,de democràtica i de progrés.
Les
eleccions de 1933 i els fets d´octubre de 1934.
Las
2ª eleccions generals i las primeres amb el sufragi universal, es
varen celebrar el 19 de novembre de 1933 i donaren la victorià als
partits de Centredreta, i va donar donar lloc al anomenat bienni
radical-cedista o bienni negre, cosa que va comportar que de nou les
relacions entre Catalunya i Espanya tornaren a tensar-se.
Durant
aquell Nadal de 1933 va morir el Mol Honorable President de la
Generalitat en Francesc Masia i Llussá, seguidament el dia 1 de
gener de 1934 va ser nombrat com a el nou President en
Lluís Companys i Jover.
Durant
les eleccions municipals del 13 de gener de 1934 a Badalona, varen
sortir elegits com
a regidor en Frederic Xifre i com alcalde en Joan Deulofeu, entre
altres militants del mateix partit, poc temps varen ocupar el
càrrec amb motiu de la repressió del govern per els fets del 6
d´octubre, en que foren cessats tots els càrrecs electes i a demes
en Joan Deulofeu va ser detingut i deportació al vaixell Uruguai
junt amb membres del govern de la Generalitat i tres mesos després
va ser posat el llibertat per una greu malaltia.
També
recordar uns veïns exaltats que varen intentar boicotejar el Pont
d´en Botifarreta, per evitar els pas de tropes de la caserna militar
de Mataró, en direcció a Barcelona.
Els
fets del 6 d’octubre de 1934 han estat una de les qüestions més
polèmiques i difícils d’interpretar de la història contemporània
de Catalunya.
En
qualsevol cas això va marcar el punt d’inflexió en la història
del país i les diferències
entre els governs de la Generalitat i el de Madrid, les relacions
entre ambdós governs i en especial el seguiment del Estatut
d´Autonomia refrendat el setembre de 1932. Un bon exemple, fou
l'aprovació per el Parlament de Catalunya a l'abril de
1934, de la llei
de Contractes de Conreu i, que immediatament va tenir l'oposició de
la Lliga Regionalista i els grans propietaris, aconseguint
l'anul·lació per part del govern espanyol per conside- rarlo
anticonstitucional.
En
resposta per aquesta cacicada, les associacions obreres catalanes,
varen organitzar una vaga general estatal, que no tingué l'èxit
esperat, excepte per Astúries i Catalunya.
En
aquestes circumstancies la Generalitat va proclamar l’Estat Català
pel president de la Generalitat Lluís Companys, una gesta heroica
per uns i un error gravíssim per altres.
Els
fets del 6 d'octubre i la repressió ordenada des de Madrid,
va comportar la detenció
de
tot el govern català i la condemna a 30 anys de reclusió major per
rebel·lió.
També
recordar l'alçament a la conca minera d´Astúries amb mes de 1000
morts i 2000 ferits, on el govern va utilitzar les tropes
Regulars d'Àfrica i també a La Legión,
per repri-mir la revolta dels miners asturians sense cap tipus de
consideració.
El
Front Popular i la Guerra Civil
Amb
la victorià del Front Popular en les eleccions del febrer de 1936
varen ser restituïts
tots
els càrrecs que havien estat suprimits durant els fets d´octubre de
1934, la greu tuberculosi descoberta durant l´empresonament al
batlle Joan Deulofeu, no li va permetre
ocupar
el seu càrrec i va ser substituir per Frederic Xifre el 16 de març
de 1936, amb l´inici de la guerra civil va ser nombrat
President del Comitè Antifeixista i Salud Publica encara que
mai va voler presidir cap de les seves reunions ni signar-ne cap
document.
Això
li va comportar algun enfrontament i registres al seu propi domicili
per membres de la FAI, que no podien acceptar la seva tolerància i
visió política.
Aquelles
velades amenaces i registres al seu domicili, eren ordenades per el
Conseller de
Defensa
del Ajuntament de Badalona, en represalia a l'oposició que mantenia
Xifre als desmans que es realitzaven, per aquest motiu havia
presentat la dimissió com alcalde i no
li
va ser acceptada. Estava cansat de ser assetjat per elements
radicals a la rereguarda des de principis de la guerra civil i
aprofitat un viatge de negocis al país basc en que obligatòriament
tenia que passar per França, va fugir a Marsella on vivia el seu
germà, i
va
admetre sense problemes el cessament de tots els càrrecs
institucionals que tenia.
Durant
el novembre de 1937 va retornar a Catalunya per retrobar-se amb la
seva família i es va instal·lar a la masia de Can Sors d'Alella,
des d'on acceptant la petició dels antics treballadors de la seva
fabrica col·lectivitzada, es desplaçava discretament a Badalona per
portar-ne la direcció
Desenganyat
amb la situació del país, volia viure tranquil-lament i en cap cas
pensava marxar al exili, per que no havia comès cap delit de sang ni
tampoc havia realitzat cap acte punibles, ni perjudicat a ningú, no
tenia res a témer i no va voler marxar quan varen arribar les forces
del exercit franquista.
Empresonament
i mort de Frederic Xifre
El
caràcter pacific de Frederic, desconeixia que també existeixen
persones amb un carac-ter malaltís i cegades per un desig de
venjança. un temps després, concretament el el 16 de març de 1939
va ser detingut per membres de Falange al seu domicili d´Alella.
Va
ser traslladat a la presó habilitada en l´antiga seu del Centre
Tradicionalista Carlista “ El Loredan “ de Badalona, dies després
va ser traslladat a la presó “ Modelo “
Va
ser sotmès a un Consell de Guerra el 1940, en
el que testificaren un total de 17 avala-dors entre persones a les
que havia salvat la seva vida i/o els seus béns, enfront dels
incontrolats durant els primers temps de la Guerra Civil, entre ells
es podem destacar els rectors de Santa Maria i de Sant i de
Sant Josep, Superior de la Cartoixa de Montalegre
i
els
66 treballadors de la seva fàbrica.
El
fiscal en cap moment havia demanat la pena de mort, sinó que fou en
el moment de la condemna en què el tribunal canvià de parer en la
petició i Frederic Xifre i Masferrer va ser condemnat a mort i
finalment fou executat el 15 de febrer de 1940 al
Camp de la Bota.
Una
remembrança a tots els que foren afusellats al Camp de la Bota.
Una
mostra de les acusacions reals prèvies a la detenció de Xifre, en
foren concretament referides als saquet-jos, robatoris i
assassinats, comesos durant el temps que va exercir d´alcalde de
la ciutat i com a tal, en va ser considerat coautor del mateixos
fets..
En
cap cas es varen tenir en comte les actuacions per salvar diverses
persones, fins i tot es sorprenent la indagatòria que consta escrita
en el sumari del Consell de Guerra i que diu literalment :
De
los autos se desprendre que este procesado no actuó en forma
positiva en el comite revolucionario en el que nominalmente
desempeñaba el cargo de presidente, ni tubo par-
ticipación
directa y personal en los asesinatos, incendios y demás excesos
cometidos en la población, así como protegió a algunas personas
perseguidas, entre ellas a veintidós
Padres
Cartujos de Montealegre, salvando con su intervención algunas vidas
.
Recordar
a Frederic Xifre i Masferrer es recordar als altres conciutadans,
entre els noranta i escatix i també una dona, que foren
ignominiosament afusellats al Camp de la Bota, per mantenir i
defensar els seus ideals polítics i/o republicans, d´aconseguir
millor convivència entre tots els ciutadans.
