No
tenim intenció de conèixer el gran bosc de ribera o Salzaredas , que
abans arribava des de Montmeló fins a la part baixa de Sant Adrià i
la resta fins al mar eren els clàssics aiguamolls de la
desembocadura, que variaven segons les avingudes del riu Besòs o
les anomenades Besosades,
que sempre s´han format entre Badalona i Sant Adia de Besos.
L'origen
de la desembocadura del riu i la seva maresma, es bastant confusa i
se suposa que ha variat des de l´època romana i concretament el pas
per on la Via Augusta tindria el pont de pedra o fusts per
travessar-lo
Es
te la creença que aquest riu sempre a estat mol aprofitat, una
mostra es que a Santa Coloma tinguessin horts ambdós costats i una
important molineria moguda per les aigües del Besos. Va ser el Comte
Mir en que durant el seu govern del 954 al 966 va fer el Rec Condal i
va impulsar l´industria molinera, sense oblidar el subministrament i
l'arribada de
aigua
a l'horta interior especialment a Sant Andreu.
Les
mateixes aigües que donaren riquesa, també provocaren enveja entre
els que NO tenien terrenys que podien beneficiar-se.
Unes
unes cites del 1012 comenten que els molins de la vila arriben a
prop de l´església i del Castell de Sant Adrià situat enfront de
la parroquià i en estat de ruïna, després de les reiterades
inundacions de principis de segle XI.
A
partir del 1025 es parla dels “ Drets de Barcelona ” sobre les
aigües del Rec Condal i els seus molins i també que la Seu
Episcopal va reclamar els drets que tenen els seus molins d´utilitzar
aigua del riu per dedicar-se a les farineres
Pont
sobre el Rec Condal i la masia de Can Capo al 1930.
L'historia
del Riu Besos està veritablement plena de calamitats i sols es poden
considerar beneficis l'aportació de la seva aigua per moure els
molins i també el subministres d´aigua a l`Acequia Condal, sense
oblidar l´abundant nivell freàtic per els pous o mines d´aigua que
necessita la gent del centre de Barcelona.
En
contrapartida, nosaltres tenim el regust de les moltes Besosades
i les seves greus conseqüències que
pateixen
les viles
de Sant Adrià
i Badalona.
Al
setembre de 1447 un aiguat
va matar molt de bestiar i damnar varies masies, fins i tot va
trencar el pont que servia per passar a Badalona i de nou es va
repetir la Besosada al 1451 i també durant el 1459
en que van ser
abnegats quasi 1500 mts des de la ribera.
No
disposem de cap informació en que durant el s. XVI i quasi fins al
final del s. XVII es repetís cap Besosada
remarcable.
L'historia
continuava el seu curs habitua i també es produïren unes curioses
situacions com el desembarcament al 1527 de turbes pirates que amb
27 galiots arribaren a les platges de Badalona i Sant Adrià, per
intentar assaltar Barcelona, una vegada avesin sotmès els pagesos de
les terres del pla del Besòs.
El
8 de maig de 1617 el Batlle General concedí llicencia per passar
persones a coll, per el riu entre el pas situat entre Santa Coloma i
el mar
Al
juny de 1697 les tropes franceses varen muntar un campament militar,
que es va situar
a
Santa Coloma i la desembocadura al mar durant la “ Guerra dels Nou
Anys ".
En
el Llibre V dels Actes Capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la
Murtra i transcrits per Josep Ma. Cuyás i Tolosa, trobem les
Besosades del riu Besòs a les finques del Monestir,
en terrenys situats mol abans d´arribar a la desembocadura del riu,
durant els anys de 1756 = 1761=1766=1787= 1825 =1826
Les
dades anteriors demostren la preocupació que comportaven en aquelles
èpoques les assídues i/o repetitives crescudes del riu o Besosades
al Monestir de Sant Jeroni,
Durant
el juliol de1784 havia estat autoritzar augmentar el preu que
cobraven els metges en les seves visites, el estar exposats a les
bravates i perills del riu Besòs.
A
finals del s. XVIII el riu sovint ocasiona Besosades, sobretot
al sector dels aiguamolls de Llefià, que al quedar estancats
propendixen les febres palúdiques dels aiguamoixos.
Per
setembre 1850 hi hagué varies Besosades, que varen quasi
destruir totalment el pont de solida construcció, amb 86 arcades i
1.127 peus realitzat dos anys abans per el pas del ferrocarril de
Barcelona a Mataró.
Durant
el 1876 i de nou al 1893 es poden contar dues noves Besosades
arrossegaren
les
aigües fins a la Riera de Sant Andreu.
També
al gener de 1898 el riu Besos va tornar a fer grans desgracies, a la
Torre Baró on l´aigua va superar la via del tren, va so-cavar
diversos murs de defensa,va destrossar els camps sembrats fins a la
Riera d´Horta, arribam les aiguaes a formar una llacuna en
que les barques foren necessàries per poder donar auxili a diverses
cases.
La Besosada
del setembre 1962, al seu pas per Montcada i Reixac
Durant
el segle XX les inundacions començaren a ser mes alternatives,
possiblement per la industrialització i aprofitament racional de les
lleres del riu Besòs, el que no ha canviat es que les pluges mes
importants succeeïxen quasi sempre al mes de setembre.
Especialment
la del 1902 en que la Besosada va fer avançar les aigües fins
quasi arribar església de Santa Coloma de Gramenet.
A
l'estiu de 1911 es va construir el primer pont de Santa Coloma a
Sant Andreu, en el lloc habitual de la “ passera “ que a cada
nova Besosada es tenia que reposar, en aquell temps travessar el riu al
vespre entre les Salzeredes, deuria resultar quelcom tètric.
Durant
la gerra civil, la nit del 12 d´octubre de 1937 una gran Besosada
va destruir bona part del pont de la carretera general a
Barcelona, curiosament i durant varis anys era ben acceptat que la
destrucció del pont, havia estat produït per l'atac d´un vaixell
de guerra de la Marina nacional.
Acabada
la guerra civil
i amb la col-roboració obligada dels presoners dels camps de
concentració i mentres no es resolia la seva situació, se
aprofitaven els seus oficis o coneixements professionals per
realitzar tasques de rehabilitació i/o resoldre problemes viaris
d´urgència, en aquest cas una gran passera que permetes el pas de
autos i camions.
Una
terrible Besosada
al 1944 es va emportar la passera i les restes del pont de pedra
de la carretera de Sant Adrià a Barcelona, això va comportar
l´incomunicació per carretera amb la costa, ràpidament els
sapadors del Cos d´Enginyers del Exercit, varen construir un nou
pont provisional que va seguir donant servei fins que al 19 de juliol
de 1953, en va ser inaugurat el pont definitiu de la carretera N.II. sobre el riu Besós.
Per
Decret del 17 desembre de 1943 li foren segregades a Santa Coloma, i
a canvi de un Deute Municipal les terres la riba dreta del Besòs,
amb aquesta operació va perdre 9300 veïns i 102, 05 ha. de terrenys
amb les industries que ocupaven, les quals passaren a dependre de
Barcelona.
Una
nova Besosada al
1946, va obligar a evacuar els treballadors de l´empresa “ Derbi “
de Sant Fosc amb barca, de nou al 1950 ocorregueren aiguats a Sant Fost i
a Martorelles.
La
gran tragèdia o Besosada mes important es la que es va
produir el 25 de setembre de 1962 i que va arrasar en tots els
terrenys que va creuar, des de la riera de Rubí, el Vallés, Santa
Coloma i fins a la desembocadura en el mar a Sant Adrià del Besòs.
Desprès
d’un temps sense ploure i una important sequera que arrossegàvem
des d`els anys de 1945, 1948,1950, 1951, les precipitacions superaren
els 212 lires per m2
en
menys de tres hores, Les pluges van caure principalment sobre el
Vallès
Occidental,
però també
van
ser considerables al Vallès
Oriental,
el Baix
Llobregat i
el Maresme.
Aquesta ocasional crescuda de la
riera de Rubí, es va endur tot el que trobava al davant, també en
el
barri de les
Arenes de Terrassa,
l'Esquerdívol de Rubí i moltes de les fàbriques
de Sabadell
van
desaparèixer sota les aigües, la riuada va arribar a uns cabdals
màxims estimats de 1.750 m³/s a la riera
de
Rubí; a 2.000 m³/s el riu Ripoll al seu pas per Sabadell, a
3.200 m³/s a Cerdanyola del Vallès i als 5.000 m³/s a la
desembocadura a Sant Adrià del Besòs. La gran riuada arrastraba edemes de l'aigua, tots els estris i materials procedent de les destrosses ocasionades en el recorregut, tot això va taponar les arcades del pont del tren i el va enderrocar, mentres tant tota l´aigua es va desplaçar el barri de la mina de Sant Adrià, que va quedar quasi cobert per les aigües, en aquest cas no podem parlar Besosada va ser una tragèdia amb quasi un miler de morts. En el museu " Abelló de Mollet del Vallès", es guarda entre la seva documentació personal una nota de “ Picasso “ cedint una obra en benefici dels damnificats :
Je, soussigne Pablo Picasso, donne cette toile aux sinistrés de la province de Barcelone.
Tal com va quedar el pont-passera entre Sant Adrià i la Catalana
A partir de 1962 i fins l'acabament del s. XX, les Besosades han estat mes espaiades i amb menys virulència, sols recordem les del mes octubre de 1965, del novembre de 1971 i les del octubre de 1994.
De aquells antics terrenys insalubres o d´aiguamolls que es formaven després de cada aiguat i posteriorment transformats en zona industrial, avui en el seu lloc les modernes
barriades d´Artigues, el Remei, la Mora i el Gorg, sense oblidar el Port de Badalona.
