La mina
del Comú segons les notes del arxiu Cuyás, la podem situar mes o
menys cap a la dècada de 1780 quant en Josep Galceran de Pinós va
obrir una mina a la Vall de Canyet, part de la qual estava excavada
dins la muntanya i la resta va ser construïda com una galeria
soterrada i paral·lela a la llera de la riera d´en Folch i/o per
les terres de conreu que travessa, abans d´arribar a l'entrada de la
Mina dins a masia de Cal´Andal i després de recorre una distancia
aproximada de 1.300 mts, des d`el naixement.
Caseta
situada uns metres mes amunt de l´estació elèctrica al carrer d´Afrodita
Els
primers 300 metres son de construcció senzilla, excavats dins d’un
terreny granític que a mes del Doll principal facilita diverses
filtracions per augmentar el caudal d’aigua a la mina i els
restants 1.000 metres estan construïts amb paret i sostre de volta
de mig punt amb maons mol compactes i sense fissures per evitar cap
tipus de filtració aliene durant el seu recorregut, es calcula
que va ser durant el 1811 quant va
quedar totalment enllestida l´excavació de la muntanya i la
galera soterrada de la mina, fins arribar a l´entrada situada
a la paret que limitava les finques de Can Viñas i Ca l´Andal i que
a partir de 1925 va servir de terraplè per compensar el desnivell
del conreu de Ca l'Andal i el nivell del carrer Passatge Viñas.
El
terreny on està situat el repartidor al carrer de Lladó, va ser
comprat per l’ajuntament al 1804 i posteriorment si va construir la
caseta o repartidor de l´aigua, amb un sistema mol original de
vasos comunicants similar al que s´utilitzava antigament per els
aforaments de Barcelona i que des de 1825 va funcionar sense
problemes a l'aigua repartida.
Durant
l’aixecament del primer i únic Pla Topogràfic del Recorregut de
la Mina del Comú que va ser realitzat per el Centre Excursionista de
Badalona amb la col-elaboració dels veïns del carrer de Pujol
durant el mes d´abril de 1968 que va constatar l´immobilitat i
ai-llament del conducte, també l´estat dels 8 pous de ventilació
que disposava la galeria de la mina des de l´origen de Canyet i fins
arribar a la masia de Can Martí Pujol on estava el 1º repartidor
accessible, mitjançant unes escales i on si quedaven 6 plomes
d’aigua per el primer propietari de la mina,del Comú.
Aquella
masia va ser enderrocada i juny amb les seves terres de conreu va
servir per construir-hi diversos blocs de vivendes a la dècada de
1970, el recorregut de la mina va continuar igualment sota les noves
vivendes i las que varen seguir construint-se als terrenys de Can
Viñas i també al carrer o Passeig del mateix nom.
A partir
d’aquí i fins el 2º repartidor el conducte seguia per un tub
ceràmic de 30 cm. soterrat i en direcció a la nau municipal, que
amb el temps va ser habilitada com Escorxador Municipal, o Caserna
de Bombers i també com a Magatzems de la Brigada.
Aquí
també si quedaven 2 plomes d´aigua corresponents a la propietat de
3 veïns del barri, independentment de la que s´utilitzava per els
treballs de la brigada municipal, les restants plomes seguien
canalitzades fins el repartidor general del carrer de Lladó.
En
aquest repartidor arribaven 145 plomes i d´aquestes 108 es quedaven
al c/, de Lladó per ser compartides entre 11 propietaris en relació
a quantitat de plomes adquirides en el seu dia, les restants 37
plomes arribaven fins al darrer repartidor del carrer de Barcelona on
el seu cabdal era distribuït entre 12 propietaris, fins i tot
l´ultima ploma era per una casa situada al carrer del Temple, durant
el 1931.
La
quantitat de aigua de la mina del Comú, estava estimada en uns
255.000 litres diaris, dels que s’aprofitaven uns 115.000 i la
resta que oscil-lava segons la la pluviometria anual, es derivava al
sobreeixidor municipi, les referències de caudal i aprofitaments de
l’aigua del Comú, estan ressenyades per Jaume Sunyol Sempere en el
seu llibre “ El subministrament d´aigües de Badalona en el seus
inicis d´expansió “
Amb
data del 5 de desembre de 1970 la Prefectura de Sanitat de Badalona,
prohibia l’utilització per us domèstic de les aigües
procedents de les mines locals, per un principi de Pandèmia de
Colera detectada a les aigües no clorades de les mateixes, entre
elles incloïa la Mina del Comú , de Ca l´Arnús , de Cal
Amigó.....
A
partir de la notificació que es prohibia utilitzar aigua del Comú,
la mateixa administració va desviar totalment a la claveguera,
l'aigua que procedent del seu naixement
de Canyet arribava canalitzada fins a un local del consistori en
aquest cas els magatzems de la Brigada Municipal, situats a la
cruïlla dels c/. Quintana Alta amb San Josep i de Roses.
Anys
desprès i amb el vist i plau de l’administració, es va desviar
totalment el cabdal des de l'origen i es perdia per la Riera de
Canyet els mes de 255.000 litres diaris d´aigua, un bon regal amb
destinació desconeguda i sense aprofitament ......... que sapiguem.
. .
A
partir de la prohibició de utilitzar l´aigua de la mina del Comú
al 1970 i en contrapartida es va incrementar la construcció
desordenada de noves vivendes en lloc de les antigues masies i
terres de conreu, actualment tot el recorregut de la mina del Comú i
la seva ga-leria excavada a terra ha desaparegut per la manca de
protecció oficial, fins i tot l'entrada per el Paratge Viñas.
De
tota aquella obra del segle XVIII, tenint en compte els mitjans de
que disposaven els vilatans de l´època, lamentablement avui sols
ens resta una caseta per sobre de l´Estació Receptora Elèctrica en
el carrer d' Afrodita, en la que si t´acostes pots escoltar el rumor
del aigua quant raja entre les pedres granítiques de la muntanya.
Les equivalències del càlcul de les Plomes d´aigua son de :
Una Ploma equival a 0,0255 litres d´aigua per segon.
Una Ploma amb una hora.raja 92 litres d´aigua
Una Ploma amb un dia.raja 2208 litres d´aigua
Detall del frontal i portes del Repartidor del c/. Llado foto jexpósito 2205
..
.
