31 = Carles Casagemes i Pablo Picasso a Cal General

El pintor Carles Casagemas i Coll, (Barcelona 1880 / Paris 1901) va nàixer en una família benestant de Barcelona, disposaven de casa d´estiueig a Sitges i el Mas de Cal General amb terres de conreu a Badalona, la seva germana Lluïsa Casagemes ( 1863 / 1942 ) una coneguda i virtuosa compositora de musica amb mes de 200 obres catalogades, entre elles l’opera Schiava e Regina i el concert Crepúsculo,

En Carles Casagemas era un pintor modernista i molt assidu al cenacle cultural Els  Quatre Gats , on va tenir una íntima amistat amb Pablo Picasso quan aquest retornà a Barcelona, després de la convalescència a Horta de Sant Joan al 1889 i la frecuencia en assistir  a la nova Cerveseria  inaugu-rada al 1886 i també el lloc de la primera exposició individual de Picasso.

També varen compartir l’estudi que Casagemas ja tenia a Barcelona i les diferents estades a Cal General de Badalona, encara que mai varen tenir inspiració per a pintar quelcom a la nostra ciutat, segons afirmava el poeta i amic de Picasso, en Josep Palau i Fabre.Durant aquets anys també en Carles Casagemes va formar part del Grupo Azafrán, que durant el 1893 havien fundat l’Isidre Nonell, en Joaquim Mir, en Ramón Pichot i altres, totes aquestes vivències serviren per definit en part la seva personalitat.

Durant l¨Exposició Universal Paris 1900  els  2 amics varen assistir junts compartin l´estudi  l´Isidre Nonell al nº 4 de la Rue Gabriele a Montmartre el mateix Nonell va qui els presentes a la Germaine, una model que sense utilitzar gaire la veu, destacava per la seducció irresistible del seu cos i la seva actitud una mica ninfomana i el constant canvi d´amics, aixo va ser l´inici de una historia d´amor i per que no de un suïcidi.

Al desembre  tornen a Barcelona  per passar junts les festes de Nadal , aixo va aixecar  el rumor que Casagemes estava enamorat del seu amic Picasso i per aixo el seguia atot-arreu.

La realitat era que Carles estava bojament enamorat d´ aquella model, i al no ser correspost va quedar sumit en una gran depressió, que procurava refutar amb l´alcohol i drogues. Per evitar-li aquesta  pro-
gressiva obsessió, el seu amic Picasso, el va convenç-se de anar a Màlaga, a pesar las per festes amb companyia de  tota la seva família i en un ambient totalment diferent al que estava acostumat.  

Passades les festes Picasso marxà a Madrid i en Carles cap a Barcelona. desprès de una forta discussió, de la que ignorem els motius, si mes no, creiem que podi havia descobert que Picasso i la Germaine eren amants. Desprès de restar uns dies a la ciutat Comtal, en Carles marxà de nou a Paris, on va demanar-li al seu amic Pallarès si podia residir en el seu estudi del 130 del Bulevard de Clichy.

Uns dies desprès en Casagemas va invitar a sopar als seus amics el pintor Manuel Pallarès, l´escultor Manolo Hugué, el crític d’art en  Frederic Pujolà i el col·leccionista Alexandre Riera, i també a dues noies, la Germaine, el seu amor irresistible i la seva amiga Odette, una dona molt xerrameca per no dir res, la cita era al bistrop del cafè de l'Hippodrome del mateix Bulevard de Clichy i la data el 17 de febrer de 1901, bastant nevat a Paris 

Arribat quasi al final del convit, en Casagemes es posà dret i dona uns papers a la Germaine per llegir-los, de cop es treu una pistola i sense mes li dispara un tret, que sortosament no va tocar-la, ella es va amagar al darrera de Pallarès, i al moment s’escolta “pour moi“ i un segon tret, llavors en Carles Casagemes va caure damunt de Manolo Hugué (un succeís del que mai es feren comentaris)  

En Carles Casagemas va ser assistit al Hospital Bichat de la Portè de Saint Ouen, on va morir unes hores desprès en el mateix centre sanitari. Va ser enterrat en el sector antic del Cementiri Parisien de Saint Ouen, on encara i resta la seva tomba, que curiosament el nom de Casagemes esta escrit amb J,

Son varies les versions relatives a l’afer " del suïcidi de Casagemes” bona part de les notes ressenyades anteriorment, han estat comprovades in situ per autor del present escrit, que durant varis anys va tenir domicili propi a Sant Ouen.

Realment quina era la veritat de Casagemes, era Impotent, era Homosexual o patia algun  trastorn Mental, ni la mateixa Germaine va saber concretar-ho mai.

Sempre ha estat un misteri que tot i l´encegament i/o, la convivència de Casagemes amb Germaine ....... ella continuava sent l´amant de Picasso i altres, finalment es va casar amb Ramon Pichot, amb qui va viure fins la mort del pintor al 1925 i que acceptes posteriorment ajuda econòmica de Picasso.
En el moment del suïcidi de Casagemes, el pintor malagueny estava a Madrid i va quedar fortament afectat per el dramàtic succés .
Una exposició realitzada per Picasso el 1901 a la galeria Volart, va presentar-hi  un quadre pintat urgentment anomenat “ Don Tancredo“ i dedicat al seu amic en el que va recórrer al simbolisme de cinc cavalls i Don Tancredo que sol i quiet davant un brau representava el valor de vèncer ell sol, cinc eren les persones que sopaven amb en Carles quan es va suïcidar i, també cinc són els espectres d’un poema escrit en la seva joventut per Casagemas, mai podrem saber la veritat .......... o es que Don Tancredo representava la lluita de Casagemas per sortir de la seva homosexualitat, real o imaginaria que es comentava en aquella época ,
Aquesta pintura havia desaparegut a la mateixa galeria i no estava firmada, llavors el pintor encara no firmava tots els treballs, sols es sabia que tenia el nº 63 del catàleg de la exposició, escrit per el galerista Volart al darrera, era la base de seva identitat. Segons ens constata Eugènia Tusquets en el seu comentari " El Cuadro perdido de Picasso " del diari El Punt  del 27/1/2008, durant el 1992, en uns encants de Paris, un brocanter va trobar aquesta tela i des de 1999 esta autentificada per la seva filla Maya.Picasso.

Es comenta que l´epoca Blava del mestre, comença amb l´influencia el color blau del cadàver de Carles Casagemas, que va plasmar en els seus 3 quadres al·legòrics i anomenats “  La Muerte de Casagemes i El Entierro de Casagemes “ amb això començà a mostrar Picasso el seu pas al  període Blau, curiosament aquest canvi succeeixi precisament per la tristesa que li comporta el suïcidi del seu bon amic Casagemes. Dos anys desprès al 1903, Picasso, tornà a recordar el seu amic amb el quadre “La Vida“ un retrat de Casagemes i Germaine nusos, esta exposat en el Museu de Cleveland.

Una pregunta que sempre quedarà sense resposta, fins on hagués arribat aquell jove pintor que als 20 anys es va llevar la vida voluntàriament, àuria arribat a ser un geni com Picasso o un referent com Nonell, Mir i altres pintors de l´època.

Va ser un artista bastant complert per la seva joventut, va pintar, va escriure poemes, també es comenta d´alguna peça teatral que s’ha perdut, per sobre tot va participar al moviment bohemi de finals del s. XIX i principis del s.XX.

Les darreres vinculacions de la família Casagemes amb Badalona, es corresponen a la sol·licitud que les tres germanes, Josefa, Mercedes i Lluïsa Casagemes,varen demanar a l’Ajuntament durant 1917, per parcel·lar i urbanitzar el sector de Cal General, al barri de Casagemes .