L’Església de Santa Maria de Badalona

A partir mes o menys del segle X, es comencen a tenir dades de església romànica existent i el nucli de Dalt de la Vila que comença a caminar al seu entorn.

Llavors la Badalona gòtica quedava delimitada per uns carrers que avui serien, el c/.de Dalt ó Nord, el c/. Fluvià ó Est, c/. de la Costa i c/. de les  Eres ó Sud el carrer de Barcelona ó Oest, aquest nucli de població es va mantenir com una estructura molt similar, fins a finals del s.XVII. o principis del s. XVIII                                                                           

  

Església de Santa Maria i la Torre Vella  any 1900     foto Museu Municipal

Segons notes a l’arxiu de Josep Mª Cuyás, la primera inscripció en que tenim data, es del  18 de  Maig de  1406, on es troba  anotat entre altres aspectes,  que l’església no  presentava gaire bon estat i que el cementiri que hi tocava encara no tenia parets, també les notes del dimarts 18 del mes de Maig de 1406, diuen que com no hi eren el rector ni els vicaris, no es pogué visitar el  temple, però es veia el tabernacle, on es trobà el Santíssim Cos de Crist en perfecte estat, i 46 sagrades formes de reserva.

El 29 d’agost de 1499 d’inscripció s’anoten :  aquest  dia  era  rector  el  noble  Bertran  Enriquez de Navarra de la Carra, canonge de Barcelona, noble per la gran ascendència- cia a la cort dels Reis Catòlics, això te alguna relació amb la vinguda de  Cristobal Colom a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 1493, no cal oblidar que el descobridor féu dues parades a la vila, a Can Roc i a Can Suñol. Diu la crònica que hi havia a la parròquia els altars dedicats a Santa Maria (el major), Sant  Joan i Sant  Esteve, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Abdón i Senén i Antoni i Sant Sebastià, Sant Cosme i Damia.

També diu la mateixa crònica, que el bisbe troba l’església amenaçant gran roina per la seva antiguitat i es tindria de pensar per un futur no tarda un nou temple.

A l’any de 1628 es va instituir la processó del dijous sant, amb la benedicció  dels passos o misteris de la Passió que tenien que figurar-hi i es varen concedir 40 dies d’indulgència a tota persona que hi desfiles a reverenciar-los i reses el parenostre.

A 1685 es varen començar els treballs de la nova rectoria de Santa Maria i que va tardar quasi dos anys en la seva construcció, a la dovella del portal d’entrada de la rectoria i consta gravada la data de la seva iniciació.

Degut al poc espai que tenia l’església romànica i tenint en comte la seva l’antiguitat des de la consagració a l’any de 1112, va comportar que a l’any 1758 s’acordés la construcció de la nova església de Badalona i dedicada a Santa Maria. 

Foren els autors del projecta de tipus neoclàssic, en Josep Juli i en Francesc Renard, la façana es posterior del 1785 i l’autor va ser en Francesc de Rogent.

La diferencia entre la primera edificació romànica i l’actual església de Santa Maria es mol  acusada, en  primer  lloc les dimensions i desprès l’orientació que era cap a l’est, la porta principal de l’església romànica es la que actualment correspon a la porta lateral o d’entrada per el carrer del Fossar Vell. També el campanar estava al altre costat i l’actual campanar ocupa el lloc del antic cementiri.

Com referència, la nova església té l’amplària que abans tenia de llargada per acon-seguir les noves dimensions, es van ocupar unes cases del carrer de Dalt en el sentit

nord i la totalitat del cementiri per el sur.

La  consagració de la nova església parroquial, es va realitzar el 25 de Juliol de 1778.

Un fortuït incendi el 23 de maig de 1825 va cremar bastant aparatosament l’església, la ajuda i col-laboració dels feligresos va arranjar ràpidament tots els desperfectes.

Durant els successos de la guerra civil al  juliol de 1936, l’església de Santa Maria fou cremada i parcialment destruïda per l’actuació de grups incontrolats.

Una vegada acabada la guerra civil, la 1ª reconstrucció parcial va ser beneïda el 26 d’octubre de 1940 i la reconstrucció total va durar fins a la dècada del 1950.

El carrer del Temple ha estat una via en dues etapes, la primera realitzada al 1867 com a prolongació del carrer de Sant Francesc d´Assis fins al passeig de Roca i Pi (avui Via Agusta ) i la segona al 1891 amb d’urbanització dels terrenys de la Torre Vella, com a via directe  entre l’església de Santa Maria o Dalt de la Vila i Baix Mar.

Durant 1975 el nomenclàtor oficial va incorporar un nom diferent als carrers a l’entorn de l’església de Santa Maria, la porta lateral actual, on estava l’antic cementiri que era conegut com el  Fossar Chic avui esta sense nom i el carrer del Campanar Vell es el passatge Barbera.

   

                            Església de Santa Maria vista des de Via Augusta    foto  Betulo  2000