Aquest escriptor i polític català, nat a la Selva del Camp al setembre de 1893 i que al 1903 va començar la carrera eclesiàstica a Tarragona, i va deixar el Seminari al complir els 20 anys i un any despres es va dirigir cap a Barcelona on coneixer a Lluis Folch i Torres.
La primera relació de Ventura i Gasol amb Badalona, ens la recordava en Josep M. Ainaud de Lasarte, en una col-loboracio a la revista del Museu "carrer dels arbres " del 1982, refe -rinsa als Jocs Florals del 15 d´agost de 1916, organitzats per el Circulo Catòlic badaloní en que Ventura i Gasol de 23 anys va guanyar un Premi Extraordinari i , la Flor Natural va ser per Josep Carner i l´englantina per Josep Ma.de Segarra, poder jutjar la categoria dels participants. La cloenda es va celebrar es va celebrar al Teatre Espanyol del c/. del Mar.
També al 1918 va estar premiat en els Jocs Florals de Sitges, durant el 1920 va publicar el llibre de poemes "La Nau" i al 1921 va estrenar " La cançó del vell Cabrés " un drama en vers que va ser estrenat a Reus. Al any següent es va casar amb l´Esperança Galofre i varen tenir 2 fills l´Abel i l´Albert.
Va participar en la fundació d´Acció Catalana i diversos moviments catalanistes, al 1925 va ingressar a Estat Català i, axó li va comportar exiliar-se durant la dictadura de Primo de Rivera, va col-loborar amb Francesc Macià i participar amb els fets de Prats de Molló al 1926, va ser detingut per la policia francesa a Perpinyà i portat a Paris, on va ser jutjat i condemnat amb Macià i 40 catalans mes.
Des de Bèlgica on estava confunat al 1928, va acompanyar a Macià en el seu viatge al Uruguai, l´Argentina i Cuba per explicar el problema català.
Durant aquest anys va publicar diverses novel-les, poesia com les " Tombes Flamejants " junt amb Josep Carner va escriure l´obra de teatre " L´home i la bestia " també i de nou amb Carner varen traduir "Gianjali " de Tagore i també " Lenin" de Maxim Gorki al 1928.
Durant aquest anys va publicar diverses novel-les, poesia com les " Tombes Flamejants " junt amb Josep Carner va escriure l´obra de teatre " L´home i la bestia " també i de nou amb Carner varen traduir "Gianjali " de Tagore i també " Lenin" de Maxim Gorki al 1928.
De retorn a Barcelona al 1930 va continua a la Comissió de Cultura de Barcelona i al 1931 participa activament en la fundació d´Esquerra Republicana de Catalunya.
El 14 d´abril de 1931 quan es proclama la Republicà Catalana, Ventura i Gasol es va adressar al poble des del balcó de la plaça de Sant Jaume.de Barcelona, seguidament el President Maciá el va anomenar Coseller de Politica Interior i d´Instrucció Publica
El llibre de poemes " Mirra " que Ventura Gasol va dedicar al president Francesc Macià va estar publicat al 1931 per " Edicions PROA - Badalona 1931 " en aquella epoca l´editorial estava considerada de les millors, el seu director en Joan Puig i Ferrater era un bon amic de Gasol i coincidien amb el lloc de naixença i de relació personal amb Badalona, també amb els animadors locals en Marcelí Antich i Jaume Queralt i l´Esther Antich, col-loboradora de Gasol en la Comissió de Cultura de l´Ajuntament de Barcelona
,
El president Lluis Companys al centre i
Ventura i Gasol amb la corbata de llaç a
la dreta despres del seu alliberament
al 1936 per la victorià de les eleccions
També havia estat escollit diputat a les Corts Constituents, on va defensar la llengua catalana i l´Estatut de Núria, durant la seva estada a Madrid va patí un atemptat, i axó el va fer portar a deixar el seu escó de diputat al 1933.
Després de la mort del president Macià va ser rectificat com a Conseller de Cultura. Intervingué en els fets del 6 d´octubre de 1934 i va ser condemnat a 30 anys de presó i reclòs al vaixell Uruguai i despres traslladat al Penal de Cartagena.
Durant la estada a la presó va escriure el volum de " Ombres " i l´obra de teatre " Nadal ".
Després de la victorià de les esquerres del 16 de febrer de 1936, va retornar al Govern de la Generalitat i a la Conselleria de Cultura i novament va ser escollit Diputat a les Corts.
Va ser president interi durant l´infermetat de Lluis Companys. Al produir-se l´alçament militar de juliol de 1936 i seguidament la guerra civil espanyola, el seu sentit de l´equitat el portà a intentar salvar diverses persones perseguides a la rereguarda republicana, aquests fets el van enemistar amb les organitzacions que lideraven la persecució ideologia, acuit dons en el seu propi bàndol, el 23 d´octubre de 1936 es va exiliar a França amb la seva família i el 17 de desembre va renunciar al càrrec de Conseller de la Generalitat.
Durant 1941 va ser detingut per els alemanys, tres mesos despres va passar furtiu cap a Suiza i la seva família va marxar a Mèxic, on durant el 1944 va morir la seva esposa.
Al 1946 en Ventura i Gasol s´insta-la a la Turena francesa i guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de Montpeller i també es va casar amb 2º noces amb Lucia Wilde a Lausana.
Durant el 1954 alguns exiliats catalans a Mèxic, li demanaren que es presentes per ocupar
la Presidència de la Generalat en el exili, no va voler acceptar i llavors elegiren president a
Josep Tarradellas i Joan, que al 1977 va retornar i va ser confirmat a Barcelona en el carrec de President de la Generalitat de Catalunya.
En el 1961 es elegit Mestre del Gai Saber en el Jocs celebrats a l´Alguer i al 1963 als Jocs Florals de Montevideo es el Guanyador i de nou Mestre del Gai Saber a Perpinyà al 1967.
Al 1972 es va traslladar a viure a Saint Martin le Beau ( France) i comença de nou a treballar amb diverses publicacions, aconseguint que els seus escrits foren un exemple de catalanisme, per alguns Ventura i Gasol era un gran poeta, si oblides moltes vegades la seva faceta d´escriptori també d´orador .
Finalment volem evocar la darrera relació entre aquell poeta, educador i patriota amb el bon record que ell mateix guardava de Badalona, amb motiu del seu retorn al 1977, el seu nebot
en Josep Ma. Andreu va tenir l´idea de portar-lo a visitar una escola, la del seu antic amic en Pere Vergés, company seu i també de Manuel Ainaud que durant 1930 col-laboraven en la Comissió de Cultura del Ajuntament de Barcelona.
El dia 14 de juliol de 1977 de retorn de Palamós i acompanyat de la seva esposa, foren rebuts amb afecte i entusiasme, per els mestres i els nens de l´Escola Pere Verges, els veié jugar, dinar polidament, fer la migdiada ( con en els vells temps de la Colònia de Vilamar de
bon record per el mestre ) i finalment li cantaren unes cançons que l´emocionaren molt.
Segons va explicar en J. Mª. Ainaud de Lasarte, a la taula amb els Gasol i havia en Robert Verges, l´Oriol Bohigues , el matrimoni Ainaud, la Concepció Badia d´Agusti, etc....
Un retrobament mes de la vitalitat del nostre poble i una esperança del futur de Catalunya .
En Ventura Gasol i Rovira va morir el 19 de setembre de 1980 a Tarragona, i va ser enterrat a La Selva del Camp, en un solemne acte encapçalat per els Presidents de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. .
El president Lluis Companys al centre i
Ventura i Gasol amb la corbata de llaç a
la dreta despres del seu alliberament
al 1936 per la victorià de les eleccions
També havia estat escollit diputat a les Corts Constituents, on va defensar la llengua catalana i l´Estatut de Núria, durant la seva estada a Madrid va patí un atemptat, i axó el va fer portar a deixar el seu escó de diputat al 1933.
Després de la mort del president Macià va ser rectificat com a Conseller de Cultura. Intervingué en els fets del 6 d´octubre de 1934 i va ser condemnat a 30 anys de presó i reclòs al vaixell Uruguai i despres traslladat al Penal de Cartagena.
Durant la estada a la presó va escriure el volum de " Ombres " i l´obra de teatre " Nadal ".
Després de la victorià de les esquerres del 16 de febrer de 1936, va retornar al Govern de la Generalitat i a la Conselleria de Cultura i novament va ser escollit Diputat a les Corts.
Va ser president interi durant l´infermetat de Lluis Companys. Al produir-se l´alçament militar de juliol de 1936 i seguidament la guerra civil espanyola, el seu sentit de l´equitat el portà a intentar salvar diverses persones perseguides a la rereguarda republicana, aquests fets el van enemistar amb les organitzacions que lideraven la persecució ideologia, acuit dons en el seu propi bàndol, el 23 d´octubre de 1936 es va exiliar a França amb la seva família i el 17 de desembre va renunciar al càrrec de Conseller de la Generalitat.
Durant 1941 va ser detingut per els alemanys, tres mesos despres va passar furtiu cap a Suiza i la seva família va marxar a Mèxic, on durant el 1944 va morir la seva esposa.
Al 1946 en Ventura i Gasol s´insta-la a la Turena francesa i guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de Montpeller i també es va casar amb 2º noces amb Lucia Wilde a Lausana.
Durant el 1954 alguns exiliats catalans a Mèxic, li demanaren que es presentes per ocupar
la Presidència de la Generalat en el exili, no va voler acceptar i llavors elegiren president a
Josep Tarradellas i Joan, que al 1977 va retornar i va ser confirmat a Barcelona en el carrec de President de la Generalitat de Catalunya.
En el 1961 es elegit Mestre del Gai Saber en el Jocs celebrats a l´Alguer i al 1963 als Jocs Florals de Montevideo es el Guanyador i de nou Mestre del Gai Saber a Perpinyà al 1967.
Al 1972 es va traslladar a viure a Saint Martin le Beau ( France) i comença de nou a treballar amb diverses publicacions, aconseguint que els seus escrits foren un exemple de catalanisme, per alguns Ventura i Gasol era un gran poeta, si oblides moltes vegades la seva faceta d´escriptori també d´orador .
Finalment volem evocar la darrera relació entre aquell poeta, educador i patriota amb el bon record que ell mateix guardava de Badalona, amb motiu del seu retorn al 1977, el seu nebot
en Josep Ma. Andreu va tenir l´idea de portar-lo a visitar una escola, la del seu antic amic en Pere Vergés, company seu i també de Manuel Ainaud que durant 1930 col-laboraven en la Comissió de Cultura del Ajuntament de Barcelona.
El dia 14 de juliol de 1977 de retorn de Palamós i acompanyat de la seva esposa, foren rebuts amb afecte i entusiasme, per els mestres i els nens de l´Escola Pere Verges, els veié jugar, dinar polidament, fer la migdiada ( con en els vells temps de la Colònia de Vilamar de
bon record per el mestre ) i finalment li cantaren unes cançons que l´emocionaren molt.
Segons va explicar en J. Mª. Ainaud de Lasarte, a la taula amb els Gasol i havia en Robert Verges, l´Oriol Bohigues , el matrimoni Ainaud, la Concepció Badia d´Agusti, etc....
Un retrobament mes de la vitalitat del nostre poble i una esperança del futur de Catalunya .
En Ventura Gasol i Rovira va morir el 19 de setembre de 1980 a Tarragona, i va ser enterrat a La Selva del Camp, en un solemne acte encapçalat per els Presidents de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. .