Si indaguem una mica amb l'industrialitzacio de Badalona, segurament trobaren que les fabriques de cristall i/o vidre , les podem situar entre les pioneres d`aquell moviment industrial, que va comportar l`arribada o el pas del ferrocarril de Barcelona a Mataró, capgirant totalment la poca activitat que fins llavors tenia l`industria a la nostra Vila
Plafó situat a la façana de la Òptica Hispana a la Riera Matamoros, 82
El Cristall a Badalona de 1866 a 2015
L`origen del cristall es remota al 1866 quant dos socis fundaren l´empresa Badia, Grau i Cia per dedicarsse a la producció de cristall a Badalona, utilitzant un forn francés desconegut a la peninsula i amb la col-loboracio de tecnics i vidriers francesos per podert preparar el personal badaloni, cosa que va motivar que el barri fos conegut per la " frança xica" i aixi poder seguir amb la fabricació de cristall especial per copes, canelobres, etc etc ...Durant el 1874 la fabrica va ser comprada per l`Artur Farrès Xarlant que rapidament la transforma en " A. Ferrés y Cia. " i un temps després afegeix " Proveedor de la Real Casa de España "
Al 1883 va ser instal-lat el primer telefon a Badalona a la fabrica del cristall Ferrés.
Mentrestant i seguint la cronologia del temps, son de recordar les guerres Carlistes a la península i la pèrdua de les colònies de Cuba i les Filipines, amb aquesta manca de ingresos al pais començaren a sorgir les vagues i va començar l`inestabilitat política, especialment en el sector del vidre, agreujat quan el govern va gravar el consum de l’alcohol amb la consegüent davallada en la demanda de les ampolles de vidre i/o cristall.
Intentant superar aquella crisis, al 1907 l’Artur Ferrés va contactar amb els 10 titulars de les vidrieries mes fortes del país, acordan treballar plegats amb un sol nom " Union Vidriera de España " es al 1908 que va constituir-se aquesta nova agrupacio d´emprteses, amb la particularitat que totes elles podrien funcionar com a factyories independentes de cristall. Va ser a partir d`aquesta data que surgí el canvi de nom al Cristall de Badalona com la " Unio Vidriera de España nº5 ".
Durant diversos anys aquesta unio de vidrieries es va anar modificant i fusionant entre si , fins que al 1950 sols seguia i conservava el nom " Unio Vidrera de España nº 5 "
La fatidica crisis del petroli del 1960 i també les queixes dels veins per les emisions de fums, varen optar per usar difinitivament el consum de gas, en aquella epoca l`empresa contava amb unsn 700 treballadors de plantilla.
Els diversos problemas que comportava l´antiquitat dels forns i els mitjants de producció, junt amb la manca de manteniment que se li dedicava, va comportar que al 1984 l´empresa fes fallida total i 120 treballadors sensa feina, aixo els va decidir a lluitar saven d´entivi que el cami no seria facil i si de moltes dificultats, es varen repartir els terreny entre els obrers, els que volien seguir els quedarien 9.000 m2. amb la maquinaria i primeres materies i els altres tindrien 16.000 m2. restants a la seva disposició.
Els 57 treballadors que decideren continuar amb un terc dels terrenys, varen formar una empresa amb el nom de " Cristall de Badalona Societat Anonima Laboral " que el dia 18 de juliol de 1984 va servir per començar el nou cami del cristall .
Després de mes de mes de 140 anys de treballar en el triangle del del carrer de Pomar Baix amb el carrer d`Orient i la Riera de Canyado, en el transcurs de4l 2006 la fabrica es va veure obligada a traslladar-se al carrer del Pintor Roig i Soler del Barri de Bellavista de Canyet
A pesar d´aquest canvi de enplaçament i una posterior UTE amb les Cristelleries Sant Miquell SAl. aquesta veterana factoria de Cristall no va poder soportar la crisis que des de 1910 mantenien totes les industriar del pais i en consequencia al 1915 va tancar les portes difinitivament.
El vidre negra per les botelles i garrafes de 1890 a 1975
Va ser durant la decada del 1890, en que dos socis varen crearr una societat per posar en marxa una fabrica de dedicada a la producció de botelles i garrafes de vidrte negra, situade al carrer d´Eduard Maristany amb Narcis Monturiol. Durant el 1910 aquesta fabrica va ser comprada per el Grup Vilella
que ja tenien altres industries de vidre negra, entre elles una al barri del Poble Nou de Barcelona,
El Grup Vilella va restar-hi fins al 1975 en que varen ser traslladats a Castelar del Valles,
Sobre el 1920 un grup d´empresaris locals, varen pendre la deció de construirt una fabrica de vidre negre a l´Avinguda d`Alfons XIII entre Pi i Gibert i Sagrada Familia XIII, la nova factoria de nom " Vidrieria Badalonesa " no va tenirr una mol llartga duracio al tarcar portes durant el 1932.
Les Cristalleries Mercedes i la seva vidriolita de 1920 a 1935A principis del 1920 al c/. Industria cantonada Garriga es va instal-lar una petita fabrica dedicada a treballs especials amb vidre fi, eren les " Cristelleries Mercedes " amb la marca registrada El Leon una empresa que fins i tot realitzava els trebals amb un vidre sonor per una elevada mescla d´oxid de plom i també la VIDRIOLITA un producte especial de imitacio de la porcellana,va tancar les seves portes a finals del 1935.
El vidre pla de la CELO de 1922 a
Curiosament la nostra ciutat que sempre es mantingué dins dels primers llocs en quant a la producció de cristall i vidre, mai va tenir una fabrica de Vidre Pla, fonamentalment per col-locar a les finestres o aparadors de les noves construccions ,
Al mes d`octubre de 1922 es va constituir la Compañia Española Libbey Obens " CELO " que un grup de finacierts catalans i la societat belga Mecaniver, varen formalitzar per l´utilització del model patentat als Estats Units per la producció de vidre pla amb un sistema de gran producció industrial.
Les obres de la nova fabrica duraren quasi dos anys per la construccio de la factoria els forns i la maquinaria afin, podien arribar a fabricar 20.000 m2. diaris de vidre.
Fins i tot ls fabrica disposava de ramal directa de via dins la fabrica i conexio amb la xarxa oficial.
Estava situada a l´Avinguda de la Platja, des de carrer del Dr. Pi i Gibert fins a la via del tren.
Durant la decada del 1980 es comensava a notar l´envelliemt de la maquinaria productiva i junt amb la pressiò especulativa sobre els terrenys que ocupave l`empresa.va comportar que fos acceptada una oferta de compra de tota la maquinaria i el seu trasllat a la ciutat d`Hunan a la Republica Popùlar de la Xina, lloc on encara esta en funcionament.
Als anys de 1941 el matrimoni de Esteve Soldevila i Eeperança Boy, varen fundar una empresa situada a la Riera Matamoros nº 82 per dedicarle a la fabricacio de lents minerals, amb el nom de Industria Optica Hispano S.A.( la fotografia del nen bufant que bufa del encapsalament es del plafo situat a la façana d`aquella fabrica ) anys despres traslladaren la fabrica de lents al carrer d´Antoni Romeu i una magnifica botiga dedicada a l`atencio del public al costat mateix en l´Avda. de de Marti Pujol, on encara avui segueixen, No debem oblidar la seva perticipació a l´implantacio de les lents progresives, especialment en montures de petit format.
Les Cristalleries de Sant Miquel S. L.C.
Des de 1844 una petita empresa anomenada Vidrieria Catalana i situada al barri del Clot de Barcelona es dedicava a produir vidre pla i peces ovalades de color per a fanals i similars, malauradament al 1873 es va traslladat al c/.Viladomat amb el nom de J. Valles, hijo y yerno. A la mort de J. Valles els hereves varen vendre el sector dedicat a produir vidre a Lluis Moritz i la part dedicada al cristall va sert traslladade al c/Manso, per continuar propietat de la mateixa familia.
Durant el 1926 i dins d´un periode de gran esplendor la factoria canvia el nom per Cristelleries Lliguè
Una nova etepa comença al març de 1956, amb el trasllat de la empresa al carrer de l`Industria 19-21 de Badalona. Un temps desprès els problemes econòmics es varen anar complicant mol mes, per una manca d`interes o negligència dels dirigents de les Cristalleres, arriban a un deute de uns Tres Milions de pessetes a Hicenda, Dos Milions a les Muntiualitats i Seguros Socials, Un Milio i mig als creditors i unes trscentes mil pesetes al personal de la empresa.
Aquella situació o abandó per part dels dirigents de l`empresa va obligar als treballadors a fer-se carrec de la empresa, com una Societat Laboral i continuar-hi amb l`activitats i la producció de peces de cristall amb el nom de Cristalleres Sant Miquel, Societat Cooperativa.
El 21 de març de 1957 s´iniciava la gestio industrial de la Cooperaiva i quedava enregistrada com a nova fabrica a l´Ajuntament de Badalona.
La crisis que va patir tot el sector vidriere al 1976, produit per el problema del petroli el va obligar a sustyituir el Fuel per el Gas, aquest mateix problema va repercutir en els seus clients, cosa que els va comportar diversos inpagaments dels seus clients. Els infortunis a la nova empresa no cesaven i al 1996 sols tenien l`alternativa de tancar l´empresa o traslladar-la a un lloc menys centric i aprofitar la venda dels terrenys actuals situats dins la remodelació del sector la Façana Marítima de Badalona, el que reportaria una important injeccio de diners a primers del nou s.XXI.
A partir de l`any de 2005 va ser traslladada al c/ Juli Juli Galive per continuar la seva tasca, de nou durant l´any de 2010 aquesta fabrica de cristall no va poder resistir la greu crisis industrial surgida a tot el mon i va desapareixer a pesar de haver format una UTE amb Cristall de Badalona.
Lamentable ment avui Badalona esta totalment orfe de fabriques de cristall o vidre, a pesar de haver tingut mes de quatre fabrique entre cristall i vidre treballant simultaneament a la ciutat
Quant parlem de la fabrica Costa y Florit no podem oblidar que al 1905 va començar a treballar-hi un jove de 18 anys, anomenat Joan Peiró i Belis ( Barcelona 1887 - afusellat a Paterna al 1942 ) en que la seva vida va estar una constant superació en totes les seves inquietuds com a persona i com politic.
Aquet jove havia comensat a treballar als 8 anys en una vidrieria de Barcelona i fins el 22 anys no va apenfdre a llegir i escriure, semprem va treballar en el sector del vidri o afins.
Una vegada casat va residir amb la seva muller uns anys a Badalona, eren pares de 3 nois i 4 noies, durant la seva vivència a la ciutat va dirigir la publicació sindicar La Colmena Obrera i El Vidrio.ç
Durant 1920 en Joan Peiró va patir 2 atentats i va ser detingut i empresonat a Soria, a principis del 1922 es trasllada a treballar de vidrier a Mataro i despres també i fixa el seu domicili, aquell mateix
any va ser elegit Secretari General de la CNT, carrec que va repetir al 1928.Durant 1920 en Joan Peiró va patir 2 atentats i va ser detingut i empresonat a Soria, a principis del 1922 es trasllada a treballar de vidrier a Mataro i despres també i fixa el seu domicili, aquell mateix
Mentres tant no va deixar mai de va treballar junt amb Salvador Seguí, l´Angel Pestaña i en Viadú.....
Amb la dictadura de Primo de Ribera va ser ilegalizada la CNT i Joan Peiró va ser detingut, despres indultat al 1923 i de nou detingut e indultat al 1925, el 1927 i el 1928.
Al 1930 va firmar el manifest " Inteligencia Republicana " al 1931 amb l`Angel Pestaña "Manifiesto
Treintista " Amb la sublevacio dels militars golpistes, en Joan va ser vicepresident antifacista del comite de Mataro i va autoritzar la marxa voluntaria drls seus fills a la guerra.
Va ser anomenat Ministre d´Industria del govern de Largo Caballero al 1936-1937 i també Comisari general d´Energia Electrica amb el govern de Negrin.
Va travessar la frontera camí del exili al febrer de 1939 i va ser detingut per les tropes nazis al 1941, retornat per la frntera d´Irun i portat a Madrid, on va ser interrogat i torturat fin sofrir la perdua de varies dents en la Direcció General de Seguretat.
Desprès va ser traslladat a València per ser jutjat i un Consell de Guerra el va condemnar a mort.
Va ser afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1942 acompanyat de 6 companys
Son varis els llibres publicats de la biografia de Joan Peiró i Belis, una vida dedicada als seus ideals.