divendres, 23 de febrer del 2018

Com quasi sempre un Borbó hi te quelcom a veure



Com  quasi  sempre  un  Borbó  hi  te  quelcom  a  veure . 
Ens han estat explicat durant 30 anys que Joan Carles I va salvar Espanya dels colpistes, un sopar de duro com una casa i que mai ens varem creure, però que no teníem més que una sospita de que allò no era el que semblava.
Joan Carles havia estat nomenat cap d’Estat a títol de rei pel el dictador Franco i , aquest havia assolit el poder mitjançant un pronunciament militar que va derivar en una guerra civil de tres anys i que va seguir amb quasi 40 anys de dictadura feixista.

El 23 de febrer de 1981 un grup de guàrdia civils comandats pel tinent coronel Tejero van entrar  al Congrés dels Diputats  i a punta de pistola van segrestar tots els parlamentaris.
 Va ser un intent de cop d’Estat barroer i mal organitzat que podia haver acabat molt malament pels diputats. L’escena d’aquell individu amb tricorni, bigoti i pistola cridava   todos al suelo va    fer la volta al món, una escena que vista ara és esperpèntica.

                                          
 El cap de l’Estat de llavors, Joan Carles I, va trigar moltes hores a sortir, hi ha moltes teories però sembla que va decidir-se a sortir quan va veure que aquell esperpent decimonònic no anava ni amb rodes. Amb el pas dels anys ens han explicat el sopar de duro que el rei va ser qui va salvar Espanya dels colpistes, però era un sopar de duro de la mida d’una casa.
I si fins ara ho podíem sospitar ara ja ha quedat clar gràcies a un document desclassificat del govern alemany publicat pel setmanari alemany Der Spiegel.
L’ambaixador alemany a Espanya, Lothar Lahn, que va ser ambaixador entre 1977 i 1982 va trametre al seu govern un document en què informava d’una conversa privada mantinguda amb el monarca espanyol. En aquesta conversa van parlar sobre el cop d’Estat i l’ambaixador Lahn informa que el Joan Carles va mostrar-se “comprensiu” amb els colpistes.
La conversa entre l’ambaixador alemany i el rei espanyol es va produir el 26 de març de 1981, és a dir, un mes després. El rei, segons l’informe “no va mostrar ni menyspreu ni indignació enfront dels actors, és més, va mostrar comprensió, quan no simpatia”. Segons l’informe el rei li va dir a l’ambaixador Lahn que “els capitostos només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l’ordre, la seguretat i la tranquil·litat a Espanya.
Per Joan Carles la responsabilitat del cop no era dels capitostos colpistes, era del president del govern Adolfo Suárez a qui el rei retreu que “menyspreava” els militars. Segons l’informe Joan Carles afirma que va aconsellar reiteradament a Suárez “atengués als plantejaments dels militars, fins que estos van decidir actuar pel seu compte”. Joan Carles va dir a l’ambaixador alemany que provaria d’influir en el govern i els tribunals per estalviar un càstig sever als colpistes perquè aquests, segons el “campechano” Joan Carles només pretenien el millor i que el cop del 23-F “hauria d’oblidar-se com més aviat millor” i “que una situació així – cop d’Estat – no tornaria a produir-se”. La veritat és que no cal que donin un cop d’Estat perquè ja tenen el poder.
El document desclassificat ara i publicat pel setmanari “Der Spiegel” forma part de les “Actes de la política exterior de la República Federal d’Alemanya de 1981” una publicació de 2.250 pàgines de l’Institut d’Història Contemporània.
Tot i així la posició de la Casa Reial espanyola i l’actuació del Rei el 23-F, estan consolidades per l’historia de com va defensar la democràcia.
Deixem al vostre criteri que decidiu quina es la veritat autentica, la que ens han explicat des de 1981 o la que coneixem des de la publicació a la dècada del 2011 per el “ Der Spiegel “ dels documents desclassificats de la República Federal d’Alemanya de 1981

La història que se’ns ha explicat durant 30 anys, ha convertit en una mena d’heroi que va sal-  var Espanya del colpisme però això no és veritat. Joan Carles heretar el càrrec de cap d’Estat de mans del dictador Franco, que el va nomenar successor seu a títol de rei i aquest document alemany desclassificat demostra que el presumpte salvador de la democràcia tenia més simpaies  pels colpistes que per la democràcia.
Els Borbons són una dinastia que no hi ha manera de desallotjar-la del poder definitivament, han estat expulsats vàries vegades i sempre han tornat.
Déu beneeixi i mantingui al rei ............. encara que ven lluny de nosaltres.