L advocat, escriptor i polític
en Manuel Azaña i Díaz , va ser presentat a la Margarida Xirgu, durant la
lectura de l’obra “ Mariana Pineda “ pel seu autor en Federico Garcia Lorca, realitzada
en el Teatre Eslava de Madrid al 1927, encara que l’obra es va es-trenar al
Teatre Goya de Barcelona.
La curiositat de conèixer una Lògia mesònica porta a Dn.
Manuel a formar part al 1929.
Al desembre de 1930 es va
realitzar un pronunciament militar a
Jaca, en que els capitans Galan i Garcia Hernández foren empresonats i
afusellats, Azaña es va quedar amagat a Madrid seguin les ordes del seu propi
partit Acció Republicana que havia fundat al 1925.
El 14 d´abril de 1931, quant
la bandera republicana presidia la Cibeles, Dn. Manuel es requerit, primer com
President provisional del Consell de Ministres i desprès com a Ministre de la Guerra, fins
les
eleccions de novembre de 1933, en que va ser subtituit de Ministre i sols es mantingué de Diputat,
Els germans Àlvarez Quintero,
recomanen a Margarida Xirgu el treball escrit al 1928 per Azaña “ La Corona “, que es
acceptada i estrenada el 11 de desembre de 1931 al Teatre Goya de Barcelona, on va
ser una mes que discutida representació, amb el públic totalment fred i distes,
en contrapartida quan es estrenada a Madrid a l´abril 1932, també per la Xirgu va ser considerada un clamorós èxit.
En aquells moments la
Margarida Xirgu era considerada una actriu molt polititza-da,per les seves
estrenes “ Mariana Pineda “ de Garcia Lorca, “Fermin i Galan” d’Alberti i la
“Corona” d’Azaña.
El 6 d´octubre 1934 el President
de la Generalitat de Catalunya, en Lluis Companys, proclama la República
Catalana i el governador militar general Batet, es nega a complir les ordres i
sufoca l’intentona utilitzant les forces militars a les seves ordres.
Aquells dies es trobava a
Barcelona en Manuel Azaña, que va ser detingut i acusat de còmplice del cop revolucionari
i empresonat als vaixells de guerra Alcalà Galiano i/o Cadis. Per aquest motiu
la Margarida Xirgu ofereix la seva casa del c/. de Santa Madrona nº 118, a la
esposa i familiars del detingut, per poder resta a prop seu, mentres segueixi detingut.
En Manuel Azaña accepta l´hospitalitat i quant surt a de la presó el 28 de desembre de 1934, passa uns
dies a Badalona, a l’espera i preparació de la seva tornada política, formant una
aliança amb els partits d’esquerra.
La coalició de partits o Front
Popular, es guanyadora de les eleccions i Manuel Azaña es l´encarregat de
formar govern i el 11 de maig de 1936 es elegit President de la República
Espanyola.
Mes tard al mes de juliol
visita Barcelona i, te un fort enfrontament amb el President Companys, que mai va perdonar al president
Azaña, la seva intervenció mai aclarida, dels enfrontaments i afusella-ments a
les “Casa Viejas de Cádiz” fets ocorreguts al gener
de 1933, una situació personal mol desagradable, durant la llarga convivència
del Govern de la República a Barcelona de 1936 / 1938.
La seva marxa cap a l’exili, el porta a França on
dimiteix com a President de la República.
La guerra esta perduda i la seva
salut es cada dia mes delicada, ell i la seva esposa son evacuats amb
ambulància i les autoritats franceses els traslladen a Vichy i finalment a
Montauban, lloc on el President Manuel Azaña va morir el 3 de novembre de 1940 al Hotel du Midi, va ser enterrat al dia següent seguin la seva voluntat de No ser mogut del lloc on moris.
El mariscal Pétain va
prohibir que fos enterrat amb honors de cap d' Estat i sols va accedir que
fos cobert amb la bandera espanyola, a condició que aquesta fora la bicolor de l´espanya nacionalista, i
de cap manera la de la República.
L'ambaixador de Mèxic va decidir llavors que fos enterrat amb la bandera
mexicana. Segons explica a les seves memòries, Rodríguez li va dir al prefecte
francès:
"El cobrirà amb orgull la bandera de Mèxic- Per a nosaltres serà
un privilegi; per als republicans, una esperança, i per a vostès, una dolorosa
lliçó".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada