05 = Badalona i els seus tres primers Teatres

De nou a Badalona s’escolten rumors d’estrall i lamentablement cada vegada que succeeix, al final acaba sent una realitat per la lentitud en prendre bones solucions.

Voldríem posar una petita remembrança als 185 anys del cafè de Can Clarós i/o dels 153 anys del primer teatre de la vila, que va ser el Teatre Badalona, situat al c/.del Pinzell cantonada c/.Real.

Can Clarós era un café abans dels anys de 1830.

Al primer terç del s. XIX. existia al carrer del Pinzell amb el carrer Real, un cafè molt popular i conegut per Can Clarós, punt de reunió de la majoria dels vilatans i centre de les tertúlies de la vila, especialment desprès de l´arribada del tren al 1848.

El tema principal, era sempre de caire sindicalista per els treballadors, i polític per els que presumien de lletraferits, també començaven a tenir presència els seguidors del mestre Clavé i les corals obreres, recordem que al cafè de Can Clarós varen sorgir els grups corals La Badalonense i el Cor Alba, també altres tertulians al 1857 i varen fundar el Casino “ El Siglo “ una societat recreativa de caire festiu i de mol poca duració.

El Casino Recreativo del 1862 va fer realitat el primer teatre local.

Seguint la dèria de reunir grups amb un objectiu cultural o polític, al 1862 es formà a Can Clarós un cenacle que posteriorment es transforma en el Casino Recreativo, que fins i tot quasi va anul·lar el nom del popular cafè de Can Clarós i a partir de llavors es va coneixer amb el nom del llogater.

Aquesta societat va aconseguir que la gran sala del cafè, es partís en dos espais diferents, l’accés i el café per el carrer del Pinzell i seguidament en direcció interior una sala del teatre a la italiana, en forma de ferradura una idea bastant avançada a la seva època i que millorava moltíssim l’acústica, aquest nou local constava de la platea al nivell del carrer i 2 pisos amb files de butaques al fondo i laterals amb una sola fila, va ser inaugurat al 1865 amb el nom de Teatre Badalona i té l´honor de ser el primer teatre de la vila, que llavors sols tenia uns 11,500 vilatans.  

Col·loquial ment era conegut per el teatre de Can Guim, uns anys desprès li varen canviar el renom de Can Guim per la Merdosa, degut a la deficient netedat del local.

Quasi a finals del 1868 va ser inaugurar el Teatre Zorrilla el 2 ª teatre de Badalona i durant el 1886  es va inaugurar el 3ª coliseu o Teatre Español avui desaparegut,  i situat al c/ del Mar nº 20, propietat de Santiago Amat  de renom L’Americano

.

El Centre Montserrat de 1890 a 1924,

Al 1890 una societat recreativa, amb un altre caire polític i cultural es va insta-lar i ocupar el el lloc del Casino Recreativo, aixoplugant a tots els antics socis i llogaters, en el nou Centre Montserrat, aquesta flamant societat era portadora de modernitat i noves idees de funcionament, tal com ha quedat a la  pales a la façana del carrer de Sant Anàstasi on encara resten part dels esgrafiats originals amb l´anagrama del Centre de Ntra. Sra. de Montserrat i noms de coneguts compositors universals.

Una  Assemblea  Extraordinària  durant  l’any 1924, va  servir  per aprovar que el  Centre  Montserrat s´adheria totalment a la Lliga Regionalista, desprès dels diversos contactes que havien estat mantenint ambdues juntes.

Centre Catalanista Badaloní  de 1924 a 1932,

A partir d´aquella fusió entre el Centre Montserrat - Lliga Regionalista i el canvi de nom per Centre Catalanista Badaloní, els seguidors  de la Lliga Regionalista varen poder disposar de una seu, que no tenien a Badalona i varen prendre la decisió donar-se a conèixer, aprofitant l´entesa que creien tenir amb la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada al 1923 i que duraria fins la dimissió del general.

Aquella entesa imaginaria sols existia per una minoria, i no passaria mol de temps per comprovar que la finalitat del General, era no acceptar cap objecció  i, anular total- ment qualsevol tipus o moviment de caire catalanista, principalment els sorgits a  partir de la Mancomunitat Catalana, fins i tot va clausurar els locals de la Lliga, entre ells de de Badalona, fins a la caiguda de la Dictadura a primers de 1930.

Esquerra Republicana de Catalunya de 1932 a 1939.

El partit d´Esquerrada Republicana havia estat fundat al març de 1931, en el Ateneu de Gracia i ratificat en el Foment República de Sants, amb el nom de Partit República Socialista de Catalunya, les prensions internes dels grups republicans, assoliren que finalment  es  reconegués  el  nom  oficial d´Esquerrada Republicana de Catalunya.

A casa nostra va començar a prendre força el partit d´Esquerra Republicana a partir del 1932 i la primera iniciativa va ser poder disposar de local social. Aprofitant  el  delicat moment que travessava la Lliga, ambdues juntes es varen posar d’acord i acordaren una adhesió, millor dit una fusió total i a partir de llavors el local es va convertir en la seu d´Esquerrada Republicana de Catalunya a Badalona.

És important remarcar que una part del socis del Centre Catalanista no varen acceptar aquella fusió i varen mantenir-se amb el mateix nom i sense local propi, al desembre de 1933 s´establiren al carrer del Canonge Baranera, i en aquest  nou local es varen dedicar a fomentar els balls de saló, aquesta societat recreativa es va popularitzar amb el nom de “L’Era” fins que a la dècada de 1960, va desapa-
rèixer totalment.

Circulo Católico es partir de 1939, un café amb teatre del s. XIX.

A partir de 1939 el Circulo Católico de Badalona es va instal·lar, en un dels locals públics amb més dilatada història de la ciutat, aquella societat religiosa creada al 1897 i que havia tingut diferents estatges, fins i tot al 1936 un grup d´exaltats els havien cremat una part del seu local del c/. de la Creu, en aquella època i abans no existia molt bona relació entre el Circulo Católico i la majoria dels badalonins.  

Amb el pas del temps i els canvis generacionals de mentalitat, han aconseguit que avui sigui una entitat amb un caire tolerant per tot tipus de persones, fins i tot amb el nou nom de “ El Círcol ” que representa realment a una entitat cultural, esportiva i d¨esbarjo per a tothom de Badalona.

No podem oblidar que la secció dramàtica del Círcol, manté  un nom molt reconegut entre els mols
afeccionats del teatre de Catalunya, i molt menys als grans actors i actrius, que han sorgit d’aquesta entitat.

Curiosament quant sols érem uns 11.000 badalonins, teníem 3 teatres a la vila i avui que passem dels 200.00 ciutadans, seguim disposant de sols 3 de teatres el Zorrilla, el Principal i el Blas Infante, sense oblidar el teatre del " Cor de Marina " , un petit escenari de línia italiana, molt  bonic i gens aprofitat, també existeixen tres o quatre sales polivalents que són utilitzades per reunions recreatives diverses i si convé també de teatre.