El
sol del turo està formant per còdols de quarts i pissarres, sense
oblidar que durant els 2 darrers segles les seves terres argiloses
han abastit la majoria de les bòbiles de la ciutat
Durant
els anys de 1870 la família de Claris, varen vendre el Turo i tota la
zona adjacent al veí Josep Caritg i Arnó, futur alcalde de la
ciutat als anys de 1879 a 1881 i també de 1884 a 1886, va ser la seva bona gestió que va preparar el terreny de còdols, pissarres i terres de tipus argiloses en aquella magnifica explotació vinícola, va ser modificada la casa existent a part baixa del Turo, en la casa Pairal i celler de la finca. Segurament el canvi de propietat va comportar la substitució i el nou nom a Turo d´en Caritg.
El Turo d`en Caritg al 1930 i sota la bateria la casa-celler
L´esclat i enfonsament del vaixell "Maine" va donar motius a les forces nord-americanes per intervenir i declarar la guerra a Cuba contra els espanyols, amb les següents quatre ratlles voldríem aclarir el nostre punt de vista a tot aquest muntatge que va començar oficialment a l´abril del any 1898, quant el president nord-americà Mc. Kinley va declarar la guerra al Regne d´ Espanya.
Esta mes que demostrat que el president nord-americà Mc. Kinley en la seva justificació per l´intervenció, com a defensa del drets del poble de Cuba, lo que realment amagava eren els interessos dels Estats Units sobre l'illa i altres territoris.
Durant la Guerra Civil
espanyola de 1936 al 1939, es varen instal-lar canons de defensa
antiaèria a mes dels que ja existien de defensa costanera, solament una vegada al 1938 una bomba va impactar en el Turo. d´en Caritg. En el transcurs de la guerra civil foren varies les famílies que varen
desplaçar-se a Badalona, afectades per el conflicte armat o els
bombardejos als seus llocs d´origen, provocant que la manca de
recursos de l´admis- tració no els pogués atendre correctament,
això afegit a la manca de recursos propis de les famílies
desplaçades va ocasionar les primeres coves excavades al Turo de Caritg,
també els bombardejos a Badalona varen castigar la ciutat
especialment als barris del Progrés i el Gorg i algunes de les
famílies que havien perdut la seva casa es varen excavar una cova
per refugiar-se dels atacs aeris, durant la resta dels anys de la guerra.
Una vegada acabada a la guerra civil, la gran majoria foren abandonades i altres foren curiosament tapiades per que guardessin la memòria de la seva vivència dins la terra.
Les
coves excavades al 1937 i 1938 i de nou ocupades al 1948
L´arribada del flux migratori del 1950 va comportar que aquelles coves abandonades i/o tapiades tornessin a ser les vivendes de nous ocupants i també varen servir de model per noves construccions de vivendes sota terra, per aquelles famílies que vingudes d´altres conrades sols buscaven ser tractats i respectats com a persones.
Fem un salt en el temps i arribem a l´aprovació de la Llei del Sol al 1956. en que la manca de vivendes, permet la construcció de cases senzilles de una sola planta al costat dret del Turo d´en Caritg, un sector que avui son els carrers amb nom dels Escultors Clarà, Gaudi,
Llimona, Salcillo. Es a partir de 1958 quant es comença a construir al lateral dret, al costat de la zona militar de les bateries. Eren casetes similars a les existents al barri de la Salud i que amb el pas del temps, les varen transformar com una caseta per viure al camp.
L´esclat i enfonsament del vaixell "Maine" va donar motius a les forces nord-americanes per intervenir i declarar la guerra a Cuba contra els espanyols, amb les següents quatre ratlles voldríem aclarir el nostre punt de vista a tot aquest muntatge que va començar oficialment a l´abril del any 1898, quant el president nord-americà Mc. Kinley va declarar la guerra al Regne d´ Espanya.
Esta mes que demostrat que el president nord-americà Mc. Kinley en la seva justificació per l´intervenció, com a defensa del drets del poble de Cuba, lo que realment amagava eren els interessos dels Estats Units sobre l'illa i altres territoris.
En
contrapartida l´exercit i l´opinió publica
espanyola creieren en l´oportunitat per tornar reviure
altres èpoques i la realitat va ser derrota sobre derrota,
primerament va ser enfon-sada la flota del Pacific i seguidament
també l´estacionada al port de Santiago de Cuba, això va comportar el
quedar-nos sense vaixells, fins i tot per defensar les nostres
costes.
Després
de quatre mesos d´hostilitats,Espanya va tenir que signar els
acords de Paris
de
1898, en que els Estats Units adquirien les illes de Cuba, Filipines
i Puerto Rico.
Durant
el 1898 el Ministeri de Defensa i seguint ordres del govern de Mateo
Sagasta, sota la regència de Maria Cristina de Borbon, es va ordenar
l´instal·lació d'una nova bateria de canons d´artilleria per la
defensa de la costa de Barcelona, com a reforç de l´existent al
Turo de Montgat i el lloc escollint va ser el Turo d'en Caritg de
Badalona.
Va ser expropiat el Turo d´en Caritx, que en aquells moments pasava una mala època per una fallida economica de la familia Caritg Arnó, rapidamemnt foren arrancades totes les
Va ser expropiat el Turo d´en Caritx, que en aquells moments pasava una mala època per una fallida economica de la familia Caritg Arnó, rapidamemnt foren arrancades totes les
vinyes de la muntanya i va seguir l´instal-lacio
de les Bateries de Canons de protecció de la Costa, des d´el Turo d´en Caritg, en previsió d´un atac de la marina nord-americana al.Port de Barcelona, en represàlia a enfonsament
mai aclarit del vaixell nord-americà “Maine” en el port de
l'Havana, en aquella època Cuba estava sota domini espanyol i va provocar la declaració de
guerra per part dels E.U.A. cap a Espanya.
En
passat els anys i avui podem imaginar que hauria passat en cas d'un
atac per part dels creuers cuirassats americans tipus “ Oregon”
o “ Iowa” etc....etc... amb un gran tonatge i
que
disposaven d´una efectivitat real d´atac cadascun, fornada per
quatre canons de 300 mm., vuit canons de 200 mm. i altre artilleria
secundaria, en front de les limitades bateries de l´artilleria
costanera de que disposàvem a casa nostre.
Una vegada acabada a la guerra civil, la gran majoria foren abandonades i altres foren curiosament tapiades per que guardessin la memòria de la seva vivència dins la terra.
L´arribada del flux migratori del 1950 va comportar que aquelles coves abandonades i/o tapiades tornessin a ser les vivendes de nous ocupants i també varen servir de model per noves construccions de vivendes sota terra, per aquelles famílies que vingudes d´altres conrades sols buscaven ser tractats i respectats com a persones.
Fem un salt en el temps i arribem a l´aprovació de la Llei del Sol al 1956. en que la manca de vivendes, permet la construcció de cases senzilles de una sola planta al costat dret del Turo d´en Caritg, un sector que avui son els carrers amb nom dels Escultors Clarà, Gaudi,
Llimona, Salcillo. Es a partir de 1958 quant es comença a construir al lateral dret, al costat de la zona militar de les bateries. Eren casetes similars a les existents al barri de la Salud i que amb el pas del temps, les varen transformar com una caseta per viure al camp.
Fins el
1990, el Turo d´en Caritg era zona militar sota el comandament
del Regiment d´ Arti-lleria Mixt nª 7 i que durant els darrers 30
anys, utilitzava la casa de pagués o antic celler com a lloc de comandament i
vivenda del sotsoficial que tenia a carrec el manar les bateries, formades per 60 soldats que les mantenien en correcte estat de revista.
Durant
el Ple Municipal de Setembre de 1983 s´aprova per unanimitat la
recuperació de la zona del Turo d´en Caritg i també el canvi de qualificació que des de 1898 tenia " d´Us Militar preferent " per el de Parc Públic del Centenari de Badalona
La tramitació i el desmantellament per part del Regiment d´Artilleria nª 7 va tenir una duració de mes 3 anys i va costar 170 milions de pessetes ( un milió vint mil i quatre euros )
Entrada principal al Parc del Centenari al 2000
Aquest Parc va estar inaugurat oficialment el 21 de març de 1999, quedant pendent per enllestir la darrera fase pressupostada en 300 milions de pessetes ( uns 180.000 euros ) per recuperar totalment el Turo i la realització de la zona verda que tan hi manca, en uns espais massa compactats despres del prop passat boom urbanistic de la Salud i LLefiá.
Sortosament, aquest Parc disposa de una visió privilegiada de la ciutat i del mar, manté uns petits racons per aïllar-se dels sorolls de la vila i gaudir del silenci ben acompanyat de les alzines, els pins, les palmeres, els oms i altres classes de plantes mediterrànies.
La tramitació i el desmantellament per part del Regiment d´Artilleria nª 7 va tenir una duració de mes 3 anys i va costar 170 milions de pessetes ( un milió vint mil i quatre euros )
Aquest Parc va estar inaugurat oficialment el 21 de març de 1999, quedant pendent per enllestir la darrera fase pressupostada en 300 milions de pessetes ( uns 180.000 euros ) per recuperar totalment el Turo i la realització de la zona verda que tan hi manca, en uns espais massa compactats despres del prop passat boom urbanistic de la Salud i LLefiá.
Sortosament, aquest Parc disposa de una visió privilegiada de la ciutat i del mar, manté uns petits racons per aïllar-se dels sorolls de la vila i gaudir del silenci ben acompanyat de les alzines, els pins, les palmeres, els oms i altres classes de plantes mediterrànies.
Tots els
camins son de Sauló i unes travesses de tren,
asseguren la compactació de les terres i mantenen la diferencia de nivells entre si.
Possiblement
aquesta zona es de les que més ha canviat en els darrers anys,devem recordar que les seves terres argiloses han servit durant mes de 2
segles, per tenir les millors bòbiles que bastien les construccions del sector de Barcelona i rodalies.
Finalment assegurem que avui els únics canons que existeixen en el Turo d´en Caritg, no son els militars de la casa Krupp, son els canons de aigua que donen vida i animam a funcionar els sortidors del Parc del Centenar.
. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada