03 = Les Tres Xemeneies de Fecsa o l´electricitat tèrmica

Les tres Xemeneies de Fecsa

Una de les darreres polèmiques ciutadanes te un nom, Les Tres Xemeneies, aquest tema es mol complex per els diversos enfocaments o característiques a que es vol arribar i sobre tot per l'exorbitant cost de uns 400.000 €. anuals que representa el manteniment d'aquesta original estructura industrial, situada en una parcel·la de 125.592 m2, dels quals uns 44.152 m2. corresponen a Badalona i 84.442 m2. a Sant Adrià de Besós situats entre la via del tren i el mar.

Amb la cessió anticipada i gratuïta de la zona de les Tres Xemeneies per Endesa a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, ens preguntem a quin concepte i/o partida es podrà incluir el cost de manteniment.... dels tractaments de biodegradació del sol..... etc....  al nostre entendre, aquesta econòmica es el desllorigament veritable de les Tres Xemeneies, quelcom mol difícil d'assumir per una sola administració.

Dins del recinte existeix en funcionament una subestació que alimenta  uns 50.000 receptors de Sant

Adria del Besos ,Badalona i Barcelona ................................................................................................... 

Creiem interessant unes notes memoritzant si mes no, l'introducció  de l'electricitat a partir del 1881 a

casa nostra, encara que feia temps que funcionaven petites instal·lacions particulars amb bons resultats. La construcció de 2 centrals de producció elèctrica d'origen tèrmic durant el 1896, que es quant realment es va començar l'electrificació al penetrar al sostre de Barcelona i les seves rodalies.

Durant uns temps es continua sense una definició concreta i s`arriba al 1906, moment que comença l'electrificació l' de Badalona, que llavors tenia 19.240 veïns, el tipus d' elecyricitat suministrada era 

 “ continua “ i l' empresa distribuïdora era la Central Catalana d' Electricitat. 

Varen ser el treballs realitzats durant el 1898, per l´ enginyer Josep Pascual i Deop, sobre l'importància de la força motriu del riu Llobregat i altres saltants naturals de orografia muntanyosa i de congostos que tenim al nostre país, que varen propiciar un gran canvi al sistema productiu elèctric

un gran canvi al sistema productiu elèctric, axó es una pagina de l' Historia Elèctrica de Catalunya i de la seva força motriu.

Detall general del Pantalà al 2000. el primer original de 1913 es el mes fosc

Al costat del mar en el litoral entre Badalona i Sant Adrià, es va començar a produir electricitat tèrmica ininterrompudament a partir de 1913, quant Emili Riu construí la primera central per Energia 

Elèctrica de Catalunya” que llavors competia amb Barcelona Traction Linhg & Power, i des de llavors en aquesta mateixa ubicació han funcionat fins a 7 centraletes diferents.

El primer Pantalà va ser construït al 1913 ( es el primer a l'esquerrera de la foto) que foren ampliats segons les necessitats de les turbines de refrigeració, mes o menys fins la dècada de 1990. Aquests pantalans, entraven uns 200 metres mar endins i disposava de uns tubs de 2 mts de diàmetre per portar aigua del mar i refrigerar las Turbines, des de la seva posta en marxa a primers del s.XX.

Com molts altres elements el Puntala ha estat desmantellat o destruït durant el curs de 2014 / 15, sense conservar cap detall de industria elèctrica del Besos.

A pesar que la central va cèsar l´activitat productiva el 2011, les reivindicacions per la conservació de les Tres Xemeneies, corresponen al col/lectiu “ Dones de Futur “ de Sant Adrià de Besos del 2001.

Durant 2007 es constitueix la Plataforma per la preservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, que vol aglutinar tot el conjunt d'entitats ciutadans que reivindiquen el seu manteniment com un signe d'  identitat o del patrimoni industrial.

Des de 2001 independentment de la seva activitat productiva, les demandes per la conservació de la Central Tèrmica del Besos, han representat la fita d’un col-lectiu molt importat, amb l’idea de salvar una icona de producció elèctrica.

Va ser construïda entre 1971 i 1976 utilitzant la tecnologia alemanya i l´enginyeria espanyola. La característica mes important d'aquesta Central Tèrmica son les Tres Xemeneies situades al damunt de les calderes, que podien treballar amb un cicle combinat i format per tres grups de 350 MW cadascun, que podien ser alimentats amb gas natural o fuel -oil.

El projectà original de construcció era amb dos mòduls ( els més propers Badalona), però finalment es va ampliar amb tres mòduls separats a una distancia desigual entre les 3 torres.

L’altura de les xemeneies correspon a 90 mts. de les calderes, mes els 90 mts. de les xemeneies situades just damunt de les calderes, i mes tard si varen afegits 20 mts mes fins arribar als 200 mts. d' altura de l'altura actual, amb una construcció metal-lica  posterior a fi de protegir la capa tèrmica al voltant dels 170 -190 mts de la zona de l’Area Metropolitana de Barcelona.

També mereix un record especial en Manuel Fernàndez Marquès, un treballador mor al 1973 per un tret de la policia, durant una protesta entre l'empresa i els quasi 900 treballadors que arribaren a treballar-hi.

Durant els darrers anys de funcionament o la barreja de matèries emprades per la seva combustió, produïen una polsera negra que va embrutar durant dècades la roba estesa als terrats d’ ambdues ciutats i també els cotxes estacionats en llocs propers a la Tèrmica.

Es important remarcar que el sistema de refrigeració de la central, retornava l’aigua calenta al mar, fet que atreia els peixos i convertia aquell lloc en un indret especial per els pescadors.

Actualment Endesa ha comunicat al ajuntament de Sant Àrdua de Besos la seva intenció de cedir les Tres Xemeneies i la sala de Turbines amb la finalitat de respectar la voluntat popular, que vol que les instal·lacions passin a formar part del municipi com a elements singulars de l''skyline' del litoral barceloní.

Curiosament aquesta cessió de la Companyia Elèctrica, va ser tramitada  esprès de la aprovació municipal de B.C.I.L. “ Be Cultural d’Interès Local de ple dret.”

Esperem que tot es resolgui amb una millora general al litoral marítim ambdues ciutats i que en cap cas representi un nou problema que incrementant la densitat urbanística amb noves construccions.